L'afiliació sindical cau a mínims, pesi a l'auge de la precarietat laboral

• Els treballadors més joves, són els menys interessats en la col·laboració.
• Aquestes organitzacions, no s'estan sabent adaptar al nou entorn laboral.
• OCDE: "Les negociacions entre empresaris i treballadors haurien de créixer".

L'afiliació sindical a Espanya ha caigut al seu nivell més baix en 30 anys. Aquest desagaf dels treballadors respecte als sindicats es produeix al costat de l'auge de la desigualtat econòmica dins dels països, una de les grans preocupacions de la societat actual. Encara que la creixent desigualtat salarial i de rendes en les últimes dècades sembla ser producte de causes estructurals (tecnologia, globalització...), la perduda de poder dels sindicats podria estar aguditzant aquesta tendència. Els decils de salaris més baixos solen beneficiar-se de la cobertura sindical i de les negociacions col·lectives en major proporció que els treballadors els salaris dels quals es troben els decils més alts.

No obstant això, aquesta és una tendència que s'observa en gairebé tots els països desenvolupats. Segons les últimes dades publicades per l'OCDE, els treballadors sota el paraigua de la negociació de col·lectiva han caigut des del 51,4% de 1960 fins al 32% actual, mínims històrics dels països desenvolupats. En el cas d'Espanya, on encara es troba en el 83%, la caiguda ha estat de gairebé 10 punts percentuals des del 92% de 2012-2013. La caiguda ha coincidit amb la posada en marxa de l'última reforma laboral.

No obstant això, comptar amb el suport professional dels sindicats podria ser positiu en un entorn canviant. L'OCDE destaca en el seu últim informe dedicat a la cobertura sindical que "a mesura que la innovació, la globalització i l'envelliment de la població transformen el món del treball, la negociació col·lectiva pot ser un mitjà per a aconseguir solucions equilibrades i ajustades en preocupacions comunes".

Sindicats sota pressió

L'organisme internacional reconeix que la negociació col·lectiva i l'afiliació als sindicats es troben sota pressió des de fa diverses dècades. La transformació del treball (plataformes, treball atípic, noves tecnologies...) està generant la individualització de les relacions entre empresari i empleat, deixant a un costat la labor dels sindicats.

Aquestes institucions perden rellevància als països desenvolupats pesi, a l'auge de la precarietat laboral, que precisament es focalitza en els més joves, que al seu torn són la cohort d'edat que major rebutjo mostra als sindicats. Aquestes organitzacions no estan aconseguint mantenir el seu pes en un món canviant, amb noves necessitats i formes de treball. La forta presència dels sindicats en la indústria no s'ha traslladat al sector serveis, quan aquest ha anat guanyant pes dins de l'ocupació. La tecnologia fa cada vegada menys necessari el factor treball en la indústria, que al seu torn ha sofert la deslocalització cap a països amb uns costos laborals més baixos.

Encara que el progrés tecnològic pot millorar la qualitat del treball incrementant la productivitat i els salaris, reduint l'exposició al perill i les tasques més dures, també pot ser font de major inestabilitat laboral, caracteritzada per noves formes de treball no convencionals.

El menor protagonisme dels sindicats també s'ha relacionat en diversos treballs amb la caiguda del pes dels salaris en l'agregat de les rendes. Mentrestant, les rendes del capital (beneficis empresarials, interessos, lloguers...) es mengen una major part del pastís. No obstant això, la tecnologia estaria portant la major part del pes.

"Malgrat aquests reptes, la negociació col·lectiva i la veu dels treballadors encara pot jugar un rol per a prevenir les desigualtats. Per a aquesta fi, la negociació col·lectiva necessita adaptar-se i trobar un millor equilibri entre flexibilitat i inclusivitat", recalca l'OCDE.

El document revela que la desigualtat salarial és major als països amb negociació col·lectiva descentralitzada o que simplement no tenen als seus treballadors coberts per una negociació salarial, mentre que els treballadors de països on predomina la negociació col·lectiva sectorial mostren una major igualtat salarial.

No obstant això, "els treballadors coberts per una negociació col·lectiva en l'àmbit d'empresa (descentralitzada) solen tenir uns sous superiors que aquells que estan coberts per una negociació sectorial o que no tenen cap cobertura".

El predomini d'una negociació descentralitzada genera majors salaris (també millora la productivitat) alhora que major desigualtat dins del país. Tanmateix, això últim pot ser corregit per la política fiscal a través dels impostos i les transferències.

L'Organització Internacional del Treball (OIT) mostra en dades la desigualtat salarial per països. En les economies desenvolupades el coeficient de Gini salarial (on zero és igualtat plena i un que un solo treballador s'emporta tots els salaris) és de 0,261 de mitjana. A Espanya està en 0,285, per sobre de la mitjana, mentre que Suècia amb 0,195, Bèlgica 0,21, Noruega 0,22 i Finlàndia 0,223, són els que menor desigualtat salarial presenten. En el costat oposat apareixen Xile amb una desigualtat de 0,387, Letònia 0,366 i Portugal 0,363.

"La necessitat de coordinació i negociació entre empresaris i treballadors deu, en tot cas, incrementar-se en un món canviant... La distribució de salaris, la qualitat del treball, l'adaptació a l'ús de noves tecnologies o el suport als treballadors que perden les seves ocupacions després de canvis en els seus sectors, la negociació col·lectiva i els acords dels treballadors continuen sent eines úniques que permeten als governs i els interlocutors socials trobar solucions personalitzades i solucions justes. Per a aprofitar al màxim aquesta eina, les regulacions estatals han de deixar espai per a la negociació col·lectiva".

Via L'economista