La reforma de pensions penalitza més els salaris de 70.000 a 90.000 euros

El Govern ha traslladat a Brussel·les recentment un document amb   projeccions de despesa i ingressos per argumentar les mesures aprovades a la reforma de pensions. El ministre d´Inclusió, Seguretat Social i Migracions José Luis Escrivá ha abordat el problema de la sostenibilitat a llarg termini buscant mesures que millorin els ingressos del sistema, al contrari del que indica la tradició reformista de retallar despesa. La   progressiva pujada de les bases màximes de cotització , que augmentaran amb la inflació més 1,2 punts addicionals i per tant més que la pensió màxima, el   nou Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI)   o la quota de solidaritat entreveu un   increment del tipus de cotització de fins a 9,5 punts en els salaris entre 70.000 i 90.000   euros en deu anys, segons les projeccions oficials.

Així ho recull el   Informe de projeccions de despesa pública en pensions a Espanya , que projecta l'impacte de l'estopament i les dues noves cotitzacions socials per trams salarials. Amb el   increment de la base màxima de cotització   a un ritme superior a la inflació,   cada cop més trams salarials abonaran quotes a la Seguretat Social   amb l'objectiu d'apropar les bases màximes espanyoles a la mitjana europea.

La projecció recull que el límit superior de cotització arribarà als 75.000 euros el 2032, seguint les previsions d'inflació. Sota un supòsit d'un   salari brut tipus de 75.000 euros,   que coincideix amb la pujada més gran del tipus efectiu, hi hauria un increment d'uns 6.500 euros addicionals en cotitzacions socials. Aquest treballador, que actualment paga uns 15.600 euros anuals a la Seguretat Social en cotitzar únicament fins a la base màxima (53.946 euros/any),   passaria a cotitzar 22.125 euros anuals , ja que la base màxima arribaria a l'actual tram salarial exempt de quota.

La nova quota del Mecanisme d‟Equitat Intergeneracional (MEI), l‟increment de la base màxima de cotització i la quota de solidaritat augmentaran el tipus efectiu en cotitzacions a la Seguretat Social. Aquest gràfic representa quant pujarà el tipus efectiu pel MEI -un 1,2% quan estigui totalment desplegat- i quant pujarà la quota a abonar als trams salarials més elevats a causa de l'estopament i la nova quota de solidaritat: uns 9 punts.

El 2023, el 28,3% del salari brut es destina a contingències comunes i un altre 0,6% al MEI; el 2032, serà el 28,3% més l'1,2% del MEI. En una dècada, el MEI a l'1,2% suposarà   a un salari de 30.000 euros suposarà 360 euros menys d'ingressos nets a l'any .

Encara que l'impacte més gran l'assumiran les nòmines de 75.000 euros anuals, la pujada del tipus efectiu ronda els 9 punts per a la banda salarial d'entre 70.000 i 90.000 euros anuals. De fet, segons l'opinió de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF),   la falca fiscal   -que suma les aportacions a la Seguretat Social i l'IRPF-   arribarà a superar el 60%   als sous de 70.000 a 80.000 euros anuals. És a dir, sis de cada deu euros de la nòmina van a les arques públiques.

El tram que concentra la major part de salaris actualment -de 10.000 a 40.000 euros-   finançarà una part considerable de l'increment de la despesa   perquè des del 2023 se'ls aplica el MEI per valor del 0,6% del sou brut, una cotització finalista (és a dir, que no genera dret a prestació) que   pujarà almenys l'1,2% el 2032. En aquest context, hi ha el risc que els salaris perdin poder adquisitiu ja no només per la inflació.

A més, a les previsions del Govern s'observa com especialment el conegut destop de les bases màximes arrencarà ingressos addicionals als salaris que actualment estan exempts de cotització.

Amb les projeccions a la mà, el Govern assumeix que "l'augment dels ingressos recau sobre els cotitzants actuals i futurs, i especialment a   aquells amb salaris més elevats   perquè es veuran afectats per les pujades addicionals de les bases de cotització màximes i per la quota de solidaritat”.

La   quota de solidaritat, que tampoc no genera dret a prestació, s'aplicarà a l'excedent salarial que superi la base màxima prevista i el seu gravamen pujarà des del 2025 al 2045. Té un pes menor quant a recaptació sobre el PIB, ja que també arriba a una menor massa salarial.

La sobrecotització del MEI esgarraparà 360 euros anuals a un salari brut de 30.000 euros

El tipus sobre aquestes nòmines comença en el 0,92% el 2025 i arriba al 5,5% el 2045 per a retribucions fins al 10% superior a la base; a l'1% i fins al 6% per a retribucions entre el 10% i el 50% superior a la base màxima; i en l'1,17% i fins al 7% per a retribucions, un 50% superiors a la base màxima.   El tipus més elevat s?aplicaria sobre un salari d?uns 90.000 euros de l?actualitat.

Aquest document amb què el Govern assenta els supòsits macroeconòmics i demogràfics per justificar davant la Comissió Europea les mesures aprovades en el bloc de mesures que afecten pensionistes i cotitzants. Amb la   aprovació de la fita de les pensions s'espera rebre 10.000 milions   del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.