La indemnització mitjana per acomiadament baixa un 11% en cinc anys

Com mostra el gràfic, els gairebé mig milió de treballadors acomiadats van percebre una indemnització mitjana de 8.965 euros el 2020 davant dels 10.044 del 2015. L'import és un 11% inferior al de cinc anys enrere malgrat que la inflació acumulada al període supera el 4%.

José Luis Fernández, director del gabinet d'estudis d'USO, explica que la indemnització baixa any rere any perquè “la gent guanya menys diners ia més treballa menys hores, fet que fa que el salari a efectes de la indemnització baixi”. Aquest efecte de devaluació salarial que es dóna a Espanya els últims anys més els derivats de la reforma laboral del PP del 2012 de reduir l'import que pagar deixen el cost molt per sota del de la dècada passada.

L'important auge de la contractació de fixos discontinus desperta molts dubtes sobre l'augment d'indefinits

En l'anàlisi de les dades es comprova que el primer trimestre del 2020 –just quan esclata la pandèmia– es dóna una enorme baixada a les indemnitzacions mitjanes i se situen en 6.818 euros. Carlos Martín Urriza, director del gabinet econòmic de CCOO, estima que “el que ha hagut de passar és que els primers que cauen a l'arrencada de la pandèmia són els treballadors de salaris més baixos”. Són empleats que no es van poder acollir als mecanismes de protecció, com els ERTE. "A la resta dels trimestres, la composició és més similar a l'habitual i es normalitza la situació", afegeix.

Fonts del Ministeri de Treball assenyalen que el primer trimestre del 2020 es dóna “una fortíssima caiguda d'afiliació” i als acomiadaments hi ha un doble component: “D'una banda, els efectes econòmics de la pandèmia afecten, especialment, activitats relacionades amb serveis, com l'hostaleria. D'altra banda, hi ha la qüestió relativa a l'antiguitat de les persones que pateixen els acomiadaments”. És un còctel letal per a les indemnitzacions.

El cost de l'acomiadament va ser un dels canvis que es van introduir a la reforma del 2012 i que ni tan sols es van tractar en les negociacions que van derivar a l'acord laboral de l'any passat entre CCOO, UGT, la CEOE i el Govern. El que sí que ha provocat aquest acord és un augment exponencial de la contractació indefinida, però amb un pes fort del contracte fix discontinu i l'indefinit a temps parcial.

José Luis Fernández adverteix que “bona part o la majoria de la contractació temporal s'han convertit en fixos discontinus”. Amb dades de l'EPA del primer trimestre, l'economista adverteix que la contractació a temps complet baixa en un 6,8% i la jornada parcial disminueix un 4,3%, mentre que augmenta la contractació de fixos discontinus en un 534% . Un dels temors que hi ha és que la temporalitat en comptes de desaparèixer en realitat s'acabi “amagant” darrere dels contractes fixos discontinus.

Carlos Martín Urriza creu que encara és aviat per veure com es readaptarà el mercat laboral, però insisteix que per a un treballador és més beneficiós el contracte fix discontinu que el temporal. I fa servir precisament les últimes dades d'indemnitzacions mitjanes: “El contracte fix discontinu ofereix una protecció més apreciable en termes d'indemnització per acomiadament (4.439 euros de mitjana) que els contractes temporals a temps complet (1.268 euros) i parcial (507 euros), o que el contracte indefinit a temps parcial (3.272 euros)”.

En qualsevol cas, gairebé des del mateix dia que es va signar l'acord laboral hi ha veus com la del secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, que demanen obrir el meló del cost de l'acomiadament amb la patronal.