D'indemnitzacions “reparatives” a TikTok: les sentències laborals més controvertides

Els despatxos especialitzats en Dret Laboral tornen de les vacances amb el pòsit de les sentències més controvertides dictades per la jurisdicció social des de començament d'any. Des de la decisió pionera del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya, que aquest gener va assentar el concepte d'“indemnització reparativa”, en fixar una indemnització superior a l'establerta a la llei, a una altra resolució del seu homòleg de Madrid, que es va basar a la xarxa social TikTok per denegar una incapacitat permanent. CincoDías ha demanat a diferents laboralistes una relació de la jurisprudència que ha generat més polèmica.

Entre les sentències, destaca la del TSJ de Catalunya que va considerar que la indemnització legal d'una treballadora inferior a 1.000 euros era “insignificant”. L'empleada havia estat acomiadada per causes econòmiques després de l'esclat de la pandèmia, cosa que li va impedir acollir-se a l'ERTE iniciat pocs dies després. "És indubtable que, si no ha actuat l'empresa de manera abusiva, emparada en el mínim cost que suposava el seu acomiadament, tenia una expectativa real d'haver estat inclosa a l'ERTE", subratlla la resolució en fixar una indemnització addicional de 3.500 euros.

Alguns despatxos ja han començat a invocar la decisió per aconseguir una compensació més gran a l'establerta a l'Estatut dels Treballadors, de caràcter “reparatiu”, especialment en el cas dels empleats amb poca antiguitat i quan els danys no queden coberts amb la indemnització legal. Tot i això, aquestes compensacions estan sent objecte de polèmica. “Si els òrgans jurisdiccionals les fixem discrecionalment, en lloc que sigui el legislador qui afronti la situació, donaran lloc a inseguretat jurídica. I aquesta inseguretat no és positiva per a ningú, però, especialment, per a les empreses, que necessiten certesa”, adverteix Carlos Javier Galán , magistrat social.

Acomiadament

El tribunal es va emparar al Conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) per fixar la indemnització, igual que va fer el seu homòleg de les Illes Balears en una altra polèmica sentència. En concret, va declarar improcedent l?acomiadament d?un professor, acusat per més de cinquanta alumnes de comentaris sexistes i assetjament sexual, perquè l?Administració no li va donar l?oportunitat d?explicar-se. El que és nou del cas, explica Álvaro San Martín , soci del Bufete Casadeley, és que “aquesta audiència prèvia no està recollida a l'Estatut ni tampoc ho estava al conveni col·lectiu d'aplicació”.

El TSJ, però, va declarar la improcedència perquè el conveni estableix que "no s'haurà de donar per acabada la relació laboral d'un treballador per motius relacionats amb la seva conducta abans que se li hagi ofert la possibilitat de defensar-se". La decisió, considera San Martín, “deixa empresa i víctimes insegures i perplexes perquè el centre va expressar inequívocament els fets en l'acomiadament, atorgant-li al professor la possibilitat real de defensar-se en judici, i no va entrar a valorar-los”.

Sexualització

Una altra polèmica sentència va ser la que va concloure que una llegenda promocional, situada a l'alçada del pit, en una samarreta de l'uniforme de treball, no sexualitza les dones. “Pregunta'm pel carburant més avançat del mercat”, deia. D'aquesta manera, el TSJ de Catalunya va estimar un recurs de Galp, que havia estat condemnada per discriminació després que algunes empleades manifestessin la seva “incomoditat”. En contra del que ha argumentat el jutjat, el TSJ va negar que hi hagués discriminació perquè “les samarretes eren les mateixes per a treballadors i treballadores, sense que fossin “més escotades o cenyides” les d'elles.

L'advocat que va assumir la defensa de Galp, Andrés Gil , argumenta que no es pot considerar que hi hagi una sexualització de les dones pel “simple fet” que hi hagi un missatge publicitari a l'alçada del pit. “Sí sexualitzaria en el cas que la peça fos diferent per a homes i dones, tingués alguna connotació sexual o si la veritable intenció fos fer del pit el reclam”.

Suïcidi

Des del bufet CMS Albiñana & Suárez de Lezo destaquen una sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Cantàbria, que al febrer va considerar com a accident de treball un suïcidi. Després de rebre una denúncia anònima, el supermercat ALDI va iniciar un procés de recerca, que va concloure amb l'existència d'assetjament laboral per part del treballador mort a una companya. L'empresa el va suspendre de sou i feina durant tres dies i el va traslladar a una altra botiga, però abans de la seva incorporació es va suïcidar. El nexe entre els problemes a la feina i el suïcidi va portar el TSJ a considerar que es va tractar d'un accident laboral, en contra del que havia fallat el jutjat.

“És evident que hi va haver una connexió clara o relació de causalitat rellevant entre l'acció suïcida i el treball. (...) Així es desprèn del fet que els problemes laborals iniciats el gener de 2021, com a conseqüència de la denúncia per assetjament, van persistir gairebé fins avui de l'òbit de l'actor. N'és una prova que, precisament, tres dies abans del fatal desenllaç té una conversa (...) en què li manifesta la seva preocupació per una possible denúncia de la treballadora, dirigida exclusivament contra ell, i només un dia abans de l'acte suïcida es produeix una cerca a internet en relació amb les conseqüències penals d'una possible denúncia d'assetjament laboral”, va argumentar el TSJC.

Una altra sentència polèmica va ser la que va condemnar CCOO per acomiadar un informàtic després de ser elegit representant sindical. L'organització el va acusar de facilitar “l'accés al sistema a persones no autoritzades”, incloent-hi “una companya que estava litigant” amb l'entitat. El TSJ de les Balears, però, va considerar que els fets no eren prou greus per justificar el cessament i va obligar la direcció a readmetre'l oa indemnitzar-lo amb més de 25.000 euros. Per a l'advocat que va guanyar el cas, José Manuel Raya , soci de DMS Legal, “resulta sorprenent que un sindicat majoritari acomiadi els representants de la seva plantilla després d'un període de conflictivitat amb la direcció. A casa es ferrer, ganivet de pal”, critica.

L'ús de les xarxes socials també ha impactat als conflictes laborals. En aquest sentit, destaca una sentència del TSJ de Madrid, guanyada per Rocío Guerrero , laboralista de Ceca Magán Advocats. El tribunal va denegar la incapacitat permanent a una treballadora prenent com a base els seus vídeos de TikTok. S'hi evidenciava la “plena funcionalitat”