La negociació col·lectiva, “el camí” per implantar la setmana laboral de quatre dies
14/03/2023
La setmana laboral de quatre dies torna a la palestra. A rebuf de la imminent posada en marxa per part del Govern d'un model pilot, amb ajudes directes a les empreses que s'apuntin al projecte, alguns juristes ja estudien quin encaix té aquesta nova concepció del temps de treball a la legislació vigent. A diferència del que va passar amb el teletreball, els especialistes són poc inclinats que, a causa del cicle electoral que comença, el govern implementi una norma per regular la qüestió. La recomanació, més aviat, passa per reforçar les normatives sectorials i els convenis.
No en va, a Espanya cap llei no exigeix que la jornada laboral sigui de vuit hores. Ni tan sols és obligatori que la distribució sigui de dilluns a divendres. "Hi ha instruments jurídics que permeten una jornada de quatre dies laborables", explica el catedràtic de dret del treball i la seguretat social de la Universitat de València, Tomás Sala Franco. En una sessió informativa organitzada per la firma d'advocats Abdón Pedrajas Littler, el professor va remarcar que són la negociació col·lectiva i la normativa sectorial les que han d'aclarir el camí cap a noves formes d'organització del treball, més que no pas una llei que sigui “cafè per a tothom ” i que oblidi l'heterogeneïtat del mercat laboral.
La legislació vigent marca que la jornada màxima és de 40 hores setmanals. Els espanyols treballen una mitjana de 38 segons l'última enquesta de població activa de l'INE. "El nostre model legal pivota en una jornada màxima anual de 1.826 hores, que s'ha de combinar amb descansos mínims obligatoris intrajornades, de 12 hores, i setmanals, de 36 hores, que moltes vegades s'estenen per conveni o contracte a 48 hores", explica Antonio Pedrajas, soci director d'Abdón Pedrajas Littler. Per tant, “res no imposa una jornada setmanal necessàriament distribuïda en cinc o sis dies de treball”.
El model 80-100-100, al centre del debat, aspira que els operaris treballin el 80% del temps, produeixin el 100% i cobrin el 100%. Segons aquesta tesi, els empleats, motivats per l'incentiu de tenir un dia més de descans, augmentarien el seu rendiment per treure la feina en quatre dies amb el premi de guanyar-ne un de temps lliure.
Els defensors d‟aquesta proposta valoren l‟avenç en conciliació i destaquen que un dia més d‟oci vitaminaria el consum. "El debat se centra en com atraure talent per produir el mateix en menys temps, cosa que produirà un canvi important en la perspectiva de l'empresari mitjà, que encara té una mentalitat presentista", subratlla Sala.
Conflictes
Però treballar menys pel mateix planteja recels. Per exemple, qui suportarà les despeses? Al seu programa pilot, el Govern donarà ajudes públiques a les mercantils que s'apuntin al programa fins que puguin operar per lliure. Els ajuts o els incentius fiscals es plantegen com una solució, però Jesús Lahera, catedràtic de dret del treball i de la seguretat social de la Universitat Complutense de Madrid, es mostra escèptic a la idea de donar subvencions a empreses amb bons resultats. "Si l'empresa té un marge de productivitat suficient, ho hauria de costejar ella", exposa.
Un altre gran temor dels empresaris és descuidar la clientela. La solució passaria per organitzar torns. “La tornicitat va implícita en la reducció de jornada si es vol satisfer els clients”, subratlla Lahera. "Si es lliura els dilluns i els divendres, es pot elaborar un sistema de rotació i mantenir l´activitat constant".
La llei vigent ja prohibeix als empresaris imposar una jornada de quatre dies, molt menys si suposa una tisorada a la nòmina. L'única excepció, de rabiosa actualitat, són “les retallades temporals dels ERTES, que exigeixen la concurrència de causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció”, apunta Antonio Pedrajas. Fora d'aquesta ruta qualsevol camí passa per la negociació, insisteixen els especialistes en dret a la feina.
Dades i antecedents
Hores. Que a Espanya es dediquen poques hores a treballar és un mite que desmunten les dades. Segons les dades de l'OCDE, referents al 2021, els espanyols treballen 1.641 hores a l'any, un 5% més que la mitjana de la Unió Europea i lleugerament per sota de la mitjana de l'organització internacional. En comparació dels nostres veïns, dediquem més temps anual a la feina que el Regne Unit (1.497), França (1.490) o Alemanya (1.349 hores, un 14% menys que Espanya). Els germànics, que generen el PIB més gran de la Unió Europea, són els que menys hores dediquen a la feina de tots els països de l'OCDE.
Casos. Espanya no és l?únic país que vol impulsar la setmana laboral de quatre dies. Al Regne Unit, una fundació ha posat en marxa un experiment de quatre jornades de treball, sense retallada de salari, en què han participat més de 61 empreses, els primers resultats de les quals parlen d'èxit. Les empreses participants (on s'hi inclou un despatx d'advocats especialitzat en fiscal) volen eliminar reunions, limitar desplaçaments i suprimir tasques supèrflues. Després de sis mesos de prova, 56 van decidir continuar amb un model 80-100-100. D'aquestes, 18 ho han implantat de manera permanent.
Via Cinco Dias