Hisenda aprofita la taxa Tobin per reintroduir el control fiscal a pisos turístics

El Ministeri d'Hisenda ultima reintroduir en la legislació espanyola el control fiscal sobre el lloguer de pisos turístics, després que un recent revés judicial per part de Tribunal Suprem obligués a l'Agència Tributària a suprimir el model fins ara vigent. Per esmenar el més aviat possible aquest revés a la supervisió tributària, el departament que dirigeix María Jesús Montero ha decidit valer-se de la regulació de la liquidació de el nou impost a les transaccions financeres, l'anomenada Taxa Tobin, per crear, de forma imminent, una nova declaració informativa -d'acord ja amb els criteris judicials- que hauran de lliurar a l'fisc les persones, entitats i "en particular" les plataformes col·laboratives, com Airbnb.

El problema va sorgir al setembre quan l'alt tribunal espanyol, seguint al seu torn la doctrina marcada per la Cort de Justícia Europea el desembre passat, va declarar com a contrària a Dret la vigilància tributària imposada per Hisenda, "en prevenció de el frau fiscal", sobre aquestes activitats. La decisió va suposar "la nul·litat de l'apartat 11 de l'article primer de el Reial Decret 1070/2017, de 29 de desembre, que introdueix un nou article 54.ter en el Reglament General de les actuacions i procediments de gestió i inspecció tributària", per " no haver-se notificat com a reglament tècnic a la Comissió, durant la tramitació ".

La decisió va portar a l'Agència Tributària a anunciar "la desaparició" de el model 179, la coneguda com "declaració informativa trimestral de la cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístiques". Tot un cop a una de les línies estratègiques d'actuació desenvolupades pels inspectors en els últims anys davant l'auge d'aquest tipus d'activitats.

Per reprendre la seva vigilància fiscal complint amb la justícia, Hisenda ha informat a Brussel·les que crearà una nova declaració. La introduirà entre les disposicions finals del real decret llei que regularà la liquidació de la taxa Tobin, segons consta en l'esborrany, en audiència pública fins al 3 de novembre, a què ha tingut accés aquest diari. La norma introdueix un nou article 54 al Reglament General de les actuacions i els procediments de gestió i inspecció tributària que obliga les persones, entitats i plataformes col·laboratives que mitjancen, a títol onerós o gratuït, en la cessió d'habitatges amb finalitats turístiques situades a Espanya a informar periòdicament sobre aquestes operacions. Per a això, hauran de presentar una declaració informativa facilitant la identitat dels propietaris de l'immoble; la d'aquells que la gaudeixin, sigui per arrendament, subarrendament, contracte de multipropietat, de propietat a temps parcial o similars; detallant la referència cadastral de l'habitatge, el nombre de dies de cessió i l'import abonat. El termini de presentació d'aquest document, que fins ara era trimestral, es definirà en una ordre ministerial que podria exigir noves dades. Queden exclosos els arrendaments ordinaris; els d'allotjaments turístics ja regulats expressament, com els hotelers, de medi rural, albergs o campaments; i l'ús d'habitatges per torns.

Encara que aquest Reial decret entra en vigor el 16 de gener de 2021, el mateix dia en què ho farà el nou impost a les transaccions financeres ja que conclou llavors el termini donat de tres mesos des de la seva recent aprovació definitiva, la disposició que afecta els pisos turístics tindrà vigència a l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).

La memòria que acompanya la normativa admet que "aquesta nova obligació d'informació podria comportar cert impacte econòmic i pressupostari, així com afectar les càrregues administratives dels obligats tributaris", ja que "hauria de incrementar els ingressos públics". Tenint en compte les dades aportades pels 1.992 declarants de el model 179 durant l'exercici 2019, "l'import de les operacions de cessió d'ús d'habitatges amb finalitats turístiques declarades ascendir a 1.771.000 d'euros". A partir d'aquí, Hisenda espera "un efecte positiu sobre els ingressos en l'erari públic, tot i que resulta difícil quantificar els efectes" concrets a l'ésser una mesura antifrau, matisa.