Ets empresari? Aquestes són les novetats en matèria laboral que has de conèixer el 2024

Comença un nou any ple de propòsits i metes, però també de normes i obligacions. 2024 ve carregat de novetats laborals que afectaran els empresaris. Durant el curs que arrenca, els autònoms i les societats hauran d'estar atents a mesures que van entrar en vigor el 2023 i mesures que adquiriran vigència durant aquest any.

Aquests són alguns dels canvis en matèria laboral que els empresaris han de tenir a l'agenda.

Permisos laborals

Per començar, una de les novetats més rellevants són els   permisos laborals   recollits al   Reial Decret Llei 5/2023 , vigent des del 30 de juny del 2023, amb l'objectiu de millorar la conciliació de la vida laboral i personal.

Entre les novetats d'aquesta norma, destaquen els supòsits en què l'acomiadament es considera   nul :

-   Períodes de suspensió del contracte laboral   per naixement, adopció, guarda amb fins d'adopció, risc d'embaràs… ( article 45   de l'ET).

- Sol·licitud de   permís parental   ( article 48 bis   de l'ET).

-   Permisos sol·licitats al   article 37   de l'ET , ja sigui per accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica; parella de fet, etc.

-   Adaptació de la jornada laboral   ( article 34.8   de l'ET).

Al fil d'aquesta qüestió,   Luis Mosquera Montero-Ríos , advocat del bufet Casadeley, sosté que aquesta novetat “ha provocat un   gran augment de la litigiositat , per la qual cosa els agents socials advoquen per l'increment de la mediació i l'arbitratge, a fi que els Jutjats Socials no es col·lapsin encara més".

Indemnització per acomiadament improcedent

Un altre meló legal en què els empresaris hauran de posar l'ull el 2024 és la indemnització addicional per a la   improcedència de l'acomiadament , per aplicació del que disposa l'article 24 de la Carta Social Europea, que estableix la necessitat de fixar una indemnització adequada quan s'hagi produït un acomiadament sense raó vàlida. Segons les dades de la Tresoreria General de la Seguretat Social, els nou primers mesos del 2023 s'han registrat 402.010 baixes per acomiadament disciplinari, el 54,7% del total i un 26,1% més que el 2022.

Juan José Hita , soci del departament laboral d'Augusta Advocats, indica que "podem assistir a un increment de la litigiositat amb peticions d'indemnitzacions addicionals a la prevista legalment i una generalització de sol·licituds d'indemnitzacions per vulneració de drets fonamentals que faran que el   acomiadament sigui més car i potser amb dificultats ”, i afegeix que “ podria produir-se una nova regulació   no només de les causes sinó de la fórmula de càlcul de la indemnització i la quantia».

Ampliació nul·litat acomiadament

El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri de Treball i Economia, ampliar fins al   30 de juliol de 2024   la   prohibició de l'acomiadament per augment de costos energètics   ocasionats per la pandèmia o la Guerra d'Ucraïna. "En aquelles empreses beneficiàries de les ajudes directes previstes en aquest Reial decret llei, l'augment dels costos energètics no podrà constituir causa objectiva d'acomiadament (…). Així mateix, les empreses que s'acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades al   article 47   del text refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors per causes relacionades amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per fer acomiadaments", així ho indica el   article 83   del Reial decret llei 8/2023, de 27 de desembre.

Per tant, les empreses que es beneficiïn d'ajudes públiques, així com les mercantils que estiguin a ERTE,   no poden justificar com a causa objectiva d?acomiadament l?augment de costos energètics.

Tot i això, la convalidació d'aquest Reial decret llei –entre altres– està pendent de ratificar per les Corts. Durant el matí d'avui, el Congrés dels Diputats celebrarà la votació dels decrets "anticrisi", que no compten amb el suport de Junts perquè considera que "posen en perill" l'aplicació de la llei d'amnistia.

Pla d'Igualtat i Pla LGTBI

Un altre punt a destacar per a l'any que arrenca són els   plans d'igualtat   que han d'elaborar les empreses de 50 treballadors o més. La idea principal és que facin una auditoria on elaborin un pla d'igualtat que reflecteixi les possibles desigualtats entre homes i dones.

Així mateix, les empreses amb   més de 50 persones treballadores   hauran dimplantar un protocol dactuació per frenar lassetjament i la violència contra les persones LGTBI.   Així ho recull la   Llei 4/2023, de 28 de febrer,   per a igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, que va entrar en vigor el 2 de març passat. La data per implantar el Pla LGTBI serà fins al proper   2 de març de 2024   (article 15) .

Cotització dels becaris

Així mateix, a partir del   1 de gener de 2024 , els universitaris de grau, màster i doctorat, així com els alumnes de formació professional que estiguin com a becaris començaran a   cotitzar a la Seguretat Social , independentment que cobrin per això. Així s'ha acordat al Reial Decret 2/2023. L'empresa, que assumirà la cotització, es beneficiarà d'una reducció del 95% a les contingències comunes. És una cobertura parcial, ja que els becaris no tenen dret a la prestació per desocupació. Aquells estudiants que hagin realitzat pràctiques abans de l'entrada en vigor del Reial decret llei 2/2023, podran subscriure un conveni especial amb la Seguretat Social i seran valorades les pràctiques realitzades amb anterioritat fins a un màxim de dos anys.

Per tant, els alumnes en pràctiques hauran de ser donats d'alta com a treballadors per compte d'altri al Règim General de la Seguretat Social.

Augment del SMI

En matèria salarial, encara està a l'aire l'aprovació de la pròrroga de l'SMI, fixat en 1.080 euros mensuals, supeditat al suport de Junts aquest dimecres al Reial decret llei de mesures en matèria laboral. Així mateix, el Ministeri de Treball es troba en negociacions per aconseguir una   pujada de l'SMI al 4% , fixat en 1.123 euros. Durant el matí d'aquest dilluns, CEOE, Cepime, UGT i CCOO van mantenir una reunió, sense cap acord. Davant d'aquesta situació, el secretari d'Estat d'Ocupació, Joaquín Pérez-Rey, va advertir a la patronal que, si no arriben a un acord a la pujada de l'SMI, el Govern farà un pacte amb els sindicats amb una xifra més "ambiciosa".

Sobre aquesta qüestió, Juan José Hita subratlla que "el principal escull que crec que pot tenir és que la CEOE i la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa (CEPYME) plantegen que aquesta pujada estigui condicionada a la possibilitat d'adaptar també els criteris de revisió de preus en la contractació del sector públic per permetre que aquest increment de costos per a les empreses es vegi també compensat quan es tracti de contractar serveis públics en processos de licitació”.

Estatut del becari

El Ministeri de Treball i Economia Social ha informat que reprendrà la taula de diàleg sobre el   estatut del becari , després del rebuig de la patronal de la seva última proposició el juny passat. En aquest sentit, es pretén   limitar les hores de pràctiques, compensar   –com a mínim–   les despeses de transport i manutenció o delimitar-ne la presència al lloc de treball en un 20%.

Jornada màxima legal

Un altre punt clau serà la modificació de la   jornada laboral , una proposta encara sense aprovar que ocupa l'ull de l'huracà. Aquesta mesura, proposada per PSOE i Sumar i encapçalada per la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, sosté una reducció de la jornada laboral màxima anual a   38,5 hores/setmanals el 2024   i   37,5 hores/setmanals el 2025 , sense que suposi un minvament en el salari.

D'una banda, els sindicats donen suport a la mesura. A l'altra cara de la moneda, la patronal no està d'acord amb aquesta proposta, ja que considera que amb la reducció de la jornada laboral es podria veure afectada la productivitat, augmentarien els costos i la inflació.

Via: Notícies Jurídiques