ASSESSORIA SEGUÉS Assessoria empresarial Balaguer Lleida

El salari mínim puja 344 euros en cinc anys

02/02/2023

Al final va ser el president del Govern, Pedro Sánchez, l'encarregat d'anunciar al Senat la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per a aquest any. L'Executiu pujarà un 8% per fixar-lo en els 1.080 euros al mes en 14 pagues, cosa que afectarà 2,5 milions de treballadors. Amb aquesta pujada, el Govern ha elevat en l'actual legislatura un 47% aquest indicador salarial, fet que suposa 344 euros més al mes, avançant en el seu objectiu d'assolir el 60% del salari mitjà a Espanya.

Aquesta decisió del president ha comptat amb el suport del líder de l'oposició Alberto Núñez Feijóo, que ha declarat estar a favor de la pujada salarial, si bé ha matisat que hauria d'estar dins d'un pacte de rendes nacional. “Compta amb el meu suport per pujar el salari mínim, però li demano més. Feu alguna cosa també perquè la resta de les classes baixes i mitjanes recuperin poder adquisitiu. [Li demano] un salari mínim dins un pacte de rendes per a tots els treballadors espanyols”, va intervenir Feijóo. Aquesta pujada del 8% és a la línia amb el que defensava la seva vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que es va veure sorpresa amb l'anunci quan duia a terme una segona reunió amb els líders sindicals, una vegada que la reunió de caràcter tècnic que es va iniciar a les 11 del matí, va fracassar en finalitzar sense acord. D'aquesta manera, tot va quedar disposat perquè fos el mateix president del Govern, que per altra banda té la prerrogativa de l'anunci, donar a conèixer el percentatge d'augment. “La nostra lluita per millorar la lluita pels treballadors no ha fet res més que començar. Pujarem el salari mínim al 8%, de manera que complirem el compromís de legislatura de situar-lo en el 60% del salari mitjà espanyol”, va dir Sánchez, alhora que ha posat en valor que Espanya és el segon país de l'OCDE que més ha pujat el SMI. L'augment serà de 80 euros i es cobrarà amb efecte retroactiu des del dia 1 de gener.

Sánchez va anar aquest dimarts a la Cambra Alta per explicar les mesures del Govern per fer front a les conseqüències de la Guerra d'Ucraïna. A la seva exposició, el president ha aprofitat per llançar la seva anàlisi sobre el perquè de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i ha criticat el “sector privat, que paga bonus milionari als seus executius, però que no apuja un cèntim el salari als seus empleats“, va indicar el president del Govern. "Jo em pregunto si aquesta situació és justa", va exclamar per continuar afirmant que si una empresa guanya 700 milions d'euros, per què destina part d'aquest guany només a uns quants, com el conseller delegat, els consells d'administració o el director financer i “no als dependents, administratius o reposadors”. “¿No tenen també mèrit en aquest èxit empresarial? Jo crec que sí”, va reblar Sánchez.

Els secretaris generals d'UGT, Pepe Álvarez, i de CCOO, Unai Sordo, que van conèixer la notícia al ministeri de treball reunits amb la ministra Díaz, van valorar la pujada del 8% del salari mínim, fins a 1.080 euros mensuals i han emplaçat la CEOE, la gran absent de la reunió, a tornar a les taules de negociació.

Després de la reunió amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, una vegada que va fracassar la reunió tècnica del matí, els líders sindicals van coincidir a valorar l'anunci del president al Senat. El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, va valorar la pujada de l'SMI, després d'un procés “dur” de negociació; i ha apuntat que l'alça permetrà que aquells que cobren el salari mínim puguin "mantenir i millorar" el poder adquisitiu.

“És un acord de màxima importància per al país”, va incidir el líder de CCOO, Unai Sordo, que ha xifrat en 2,5 milions els treballadors que es veuran beneficiats de la pujada, dels quals el perfil més habitual és el de “una dona, d'entre 16 i 34 anys, i amb contracte temporal al sector agrícola o de serveis”.

Sordo també va recordar que, des del 2017, l'SMI ha pujat un 52%, des de 707 euros fins a 1.080 euros; i que aquests increments van directes al consum, per la qual cosa ha valorat que el Govern hagi complert els seus compromisos.

En la mateixa línia que el president del Govern va dir que “els excedents empresarials estan creixent, sembla que els dividends no tenen fi. És de justícia repartir la riquesa”, va afirmar Álvarez. Així mateix, el líder d'UGT ha criticat la decisió de CEOE de no acudir a la reunió, a la qual ha recordat que els agents socials tenen “l'obligació” de complir els seus deures, si bé ha afirmat que espera que la patronal “es reincorporeu com més aviat millor a les meses de negociació”.

Fonts de CEOE van assenyalar que com ja havien “advertit repetides vegades, la pujada de l'SMI era una prerrogativa del Govern i que, per part nostra, vam fer una proposta que consideràvem la més adequada per compensar l'impacte de la pujada de la inflació sense generar efectes de segona ronda”. A més, insisteix que calia ser especialment vigilants amb l'efecte sobre el camp i les empreses amb contractes amb l'Administració.

La patronal CEOE va ser la gran absent de la reunió que dilluns a última hora va al·legar que no hi acudiria perquè no hi havia una convocatòria formal i que no s'ha estudiat la seva proposta. "Quedem esperant que rebre formalment una proposta del Govern per poder analitzar-la en profunditat amb les nostres organitzacions", van assenyalar fonts d'aquesta institució. L'origen de la negociació va ser la proposta dels experts que va fixar una forquilla entre 46 i 82 euros més al mes, el 4,6% i el 8,2%.

La proposta dels sindicats es movia a la part alta de la proposta dels experts, arribant a un nivell de 1.100 euros al mes. Els empresaris defensaven un increment del 4% amb condicions. Modificar la llei per indexar els contractes públics a aquest augment, i una rebaixa de cotitzacions del 20% al sector agrari i el d'empleades de la llar.

Via: Cinco Dias.