El nou impost al plàstic elevarà preus i els costos de gestió de les empreses

Se'n diu el setè continent i es troba flotant als paradisíacs mars del sud. Per mida triplica el de França i avui és l'abocador flotant més gran del planeta amb més d'1,8 bilions de trossos de plàstic a la deriva.

Una veritable amenaça per als animals marins entre Califòrnia i Hawaii. Localitzat el 1997, ara aquest continent-escombraries compta amb més d'1,6 milions de quilòmetres quadrats i més de 80.000 tones de plàstic no reutilitzable.

Un altre fet que confirma el problema que suposa el plàstic no reutilitzable en un futur molt proper són les grans quantitats d'envasos i un altre material plàstic d'embalatge que podem trobar a l'estiu a les platges.

I davant d'aquests desastres, què es pot fer? La principal eina que en aquests moments estan utilitzant les grans economies occidentals és la implantació dels anomenats impostos mediambientals.

Sota el lema de “qui contamina paga”, moltes són les fórmules tributàries que s'estan posant en marxa per part dels Estats. Fórmules que sovint juguen un paper important en l'ús restrictiu d'aquests productes contaminants, més que per la seva importància recaptatòria, ja que normalment sol ser reduïda.

Una d'aquestes figures és l'impost sobre el plàstic no reutilitzable (IPNR), que començarà a aplicar-se a partir del proper 1 de gener de 2023. Regulat a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, que a data d'avui, sis mesos per a la seva entrada en vigor, continua sent un perfecte desconegut per a la major part de les empreses que ho han d'abonar.

Persegueix com a objectiu la reducció del consum de plàstic no reutilitzable, material que la majoria de vegades forma part de l'envasament o el packaging d'una multitud de productes, ja siguin d'ús quotidià o industrial.

El fet imposable estarà determinat per la fabricació, importació o adquisició intracomunitària de béns. L'excepció que preveu la llei són els medicaments, productes agrícoles, productes reutilitzables i reciclatge mecànic certificat, que estaran exempts de tributació.

Per això, sectors com el d'automoció, l'alimentació, el tèxtil, el transport o el de components industrials seran els principals contribuents, ja que són els que utilitzen més quantitat d'aquest plàstic. Tot i que neix amb caràcter estatal, es preveu que es pugui dur a terme la cessió a les comunitats, no només en recaptació, sinó també en la gestió.

Tot i això, la polèmica estarà servida. Segons Faysal Assakale, mànager de Fiscal Ayming Espanya, no creu que les xifres recaptatòries siguin molt importants, però considera que el problema amb què es trobaran un ampli nombre d'empreses “serà la gestió del nou impost, portar al dia la declaració, els pagaments...

En allò que si afectarà positivament serà en el menor ús d'aquest material, ja que moltes d'aquestes companyies demanaran als seus proveïdors que, dins del que cal, restringeixin l'embalatge amb aquest material”, especifica Assakale.

Així, assenyala que, contràriament a com s'ha fet en algun país on s'ha fixat una quantitat mínima a partir de la qual declarar, a Espanya “no s'estableixen xifres mínimes. Això obligarà a portar registres i gestionar documentació des del primer quilo no reutilitzable”.

El tipus impositiu que cal aplicar d'aquest nou impost especial és de 0,45 euros per quilogram. La quota a ingressar serà laplicació del tipus impositiu a la base imposable expressada en quilograms.

A aquesta quota es podran aplicar, tal com recull la norma, deduccions que la minorin, i en el supòsit dhaver suportat més impost, es pot sol·licitar la seva devolució de forma semblant al procediment que es duu a terme amb lIVA.

A més, aquesta nova figura impositiva elevarà el preu dels productes en origen, en traslladar-se al bé el nou cost fiscal, per molt reduït que pugui ser, una nova dada que contribuirà a tensionar la inflació, actualment en el 10,2%.