Diverses comunitats amplien de cinc a deu dies el termini de resolució dels ERTO exprés

El Govern va decidir a l'inici de la crisi de l'coronavirus canviar la legislació per generalitzar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per força major. Aquests ajustos, que fins ara només es feien servir per a situacions de catàstrofes naturals, mantenien l'exigència d'autorització administrativa per a la seva realització, a diferència dels ERTO que es fan habitualment per causes econòmiques, organitzatives, tècniques o de producció. La llei, que ha mantingut el Govern, fixa un termini de cinc dies perquè l'autoritat laboral resolgui el ERTO per força major i, transcorregut aquest termini, si no hi ha una resolució, opera el silenci administratiu i l'expedient queda aprovat automàticament.

Davant l'allau d'al voltant de 300.000 ERTO presentats a tot Espanya, moltes comunitats autònomes s'han queixat a l'Ministeri de Treball per la falta de mitjans humans per tramitar aquests expedient que, en molts casos, són autoritzats sense haver estat avaluats, després de passar els cinc dies de la presentació.

Per això hi ha hagut algunes comunitats que han fet un pas més i han aprofitat una escletxa legal per duplicar de cinc a deu dies el termini que té l'autoritat laboral abans que operi el silenci administratiu. És el cas, al menys, de les comunitats autònomes de Castella i Lleó, Galícia, Illes Balears, Comunitat Valenciana i Astúries.

Per poder fer aquesta modificació de la legislació laboral, les esmentades regions s'emparen en l'article 23 de la Llei 39/2015, que regula l'ampliació de l'termini màxim per resoldre i notificar.

Aquest article indica que "excepcionalment, quan s'hagin esgotat els mitjans personals i materials disponibles (...) l'òrgan competent per resoldre, pot acordar de manera motivada l'ampliació de l'termini màxim de resolució i notificació, no podent ser aquest superior a l'establert per a la tramitació de procediment ".

Davant d'aquesta situació, el professor de Dret de l'Treball a la Universitat Complutense, Ángel Jurado, incideix que aquesta via utilitzada per aquestes comunitats només es pot aplicar "molt excepcionalment" i sempre després de saber si aquestes regions han pres aquesta mesura després d'haver intentat ampliar els recursos humans per tramitar els ERTO.

Però, sobretot, aquest jurista es pregunta si aquesta ampliació de l'termini de resolució està justificada en aquest moment en el qual es requereix màxima agilitat en la resolució dels ERTO, per alleujar els costos de les empreses i que els treballadors puguin cobrar la prestació per desocupació.

És més, el mateix Govern va deixar clar que, tot i que amb l'estat d'alarma quedaven suspesos els terminis administratius, això no era aplicable a les mesures d'el decret sobre els ERTO de força major, de manera que les comunitats havien de complir amb el termini de cinc dies per resoldre els ERTO.

"És cert -explica jurat- que el que han fet les comunitats no és tècnicament una suspensió de l'termini, però sí un ajornament, que en la pràctica té un efecte similar: menys seguretat jurídica per a les empreses".

Dit tot això, una de les argumentacions de les esmentades comunitats per emprendre aquesta ampliació de l'termini de resolució dels ERTO obeeix, a més de la gran quantitat d'expedients que han d'avaluar i la manca de personal, el fet que el Ministeri de Treball ha llançat la reiterada idea que les autoritats laborals autonòmiques han de tractar de revisar en la mesura del possible tots els ERTO que els arribin per evitar que arribin a el Servei Públic d'Ocupació (SEPE) casos que no compleixin els requisits però que hagin estat aprovats per silenci administratiu.