Així ha funcionat la setmana laboral de quatre dies i 38 hores setmanals a Bèlgica

Hi ha un debat sobre la conveniència de reduir o compromir la jornada laboral dels treballadors a la recerca d'augmentar el benestar físic i psicològic de la ciutadania i prioritzar la conciliació i el descans dels empleats davant la presència constant del treball a les nostres vides. Un problema que s'ha enfrontat de diverses maneres com, per exemple, la proposta de la setmana laboral de quatre dies.

El funcionament en origen de la setmana de quatre dies no té gaire misteri: es tracta de treure-li un dia laborable a la setmana i treballar quatre dies (32 hores) en lloc de cinc (amb les tradicionals 40 hores) sense que això suposi una retallada al sou. És a dir, treballar un dia menys a la setmana sense augmentar el nombre d'hores i cobrar el mateix.

Aquesta proposta va agafar vol de la mà de l'organització Four Day Week, que s'ha encarregat de supervisar-ne el funcionament a diversos països i empreses al llarg del món. Però no a tot arreu la setmana de quatre dies s'aplica de la manera com va ser realment concebuda. És el cas de Bèlgica.

La proposta de Bèlgica per a la setmana laboral de quatre dies

Al país belga   la proposta que va llançar el govern   va ser diferent i es va quedar a mig camí: es va oferir als treballadors la possibilitat de tenir   setmanes laborals de quatre dies però sense treballar menys hores i, evidentment, pel mateix salari .

Això es podia fer de dues maneres: treballant dues hores més cada dia (un total de nou hores i mitja hores al dia per treballar les 38 hores en quatre dies, la durada de la setmana laboral en aquest país) o acumulant hores de més durant una setmana per poder disposar aquest dia lliure a la setmana següent.

La mesura va tenir certa repercussió tant pel costat dels defensors com pels detractors de la mesura: els primers van valorar que un país europeu s'obrís a la possibilitat de modificar la setmana laboral per gaudir d'un dia més de descans i els segons van criticar la manera de fer-ho, atès que no compleix amb la reducció d'hores setmanals.

Què ha passat amb la setmana laboral de quatre dies a Bèlgica

Més d'un any després de l'anunci del Govern belga i un any després de la seva entrada en vigor, ja se'n coneixen els resultats de la mesura...que no són precisament bons.   D'acord amb la informació del diari   Le Soir , que cita fonts governamentals, només un 0,5% dels treballadors ha demanat acollir-se a aquest model de setmana de quatre dies.

Una de les causes que esgrimeixen les mateixes fonts és que   les empreses han mostrat certa desconfiança   cap a la utilitat de la mesura, ja que creuen que en les seves estructures organitzatives no són possibles les setmanes de quatre dies pel fet que hi ha funcions que són impossibles de cobrir-se amb aquest esquema de jornada.

En paral·lel, el   desconeixement dels mateixos treballadors , que sovint no tenen la informació necessària sobre la mesura i que creuen que les seves empreses, en cas de sol·licitar-ho, rebutjaran les seves peticions. Una altra causa de rebuig per als treballadors és el temor que les empreses facin servir aquesta nova distribució de la setmana a favor seu i incrementant a la pràctica el nombre d'hores treballades.