Reglament d'Estrangeria 2025: Canvis clau per a familiars espanyols

Notícia Via: Diari Jurídic
Foto: Diari Jurídic

Entre les diverses novetats que el nou Reglament d'Estrangeria (Reial Decret 1155/2024, de 19 de novembre) introdueix a partir del 20 de maig del 2025, en destaca una que tindrà un impacte rellevant per als familiars extracomunitaris de persones amb nacionalitat espanyola. És a dir, els estrangers que no siguin nacionals d'un país membre de la Unió Europea (UE) i familiars de persones amb nacionalitat espanyola ja no veuran els seus drets de residència i treball regulats al Reial Decret 240/2007, que aborda el règim comunitari . A partir de l'entrada en vigor del nou Reglament d'Estrangeria, tots aquests aspectes seran regulats als articles 93 a 99 del mateix.

D'aquesta manera, i d'acord amb l'article 94 de nou text legal,   podran sol·licitar aquest permís els següents familiars :

• Cònjuges més grans.
• Parelles de fet registrades, més grans.
• Parelles estables no registrades, més grans i sempre que es pugui acreditar la relació de parella, un any de convivència i/o l'existència de fills en comú.
• Fills, tant de la persona espanyola com del seu cònjuge o parella, menors de 26 anys, o més grans d'aquesta edat sempre que estiguin a càrrec o tinguin una discapacitat per la qual necessitin el suport del familiar. Anteriorment, els fills només podien incloure's fins als 21 anys, sense necessitat d'acreditar dependència, ampliant-se ara als 26 anys.
• Ascendents directes de primer grau, així com els del seu cònjuge o parella sempre que estiguin a càrrec seu i no tinguin suport familiar al seu país d'origen, o hi concorrin raons humanitàries que facin necessari el suport del familiar espanyol. No sestableix, amb la nova regulació, una edat mínima dels pares. No obstant això, caldrà acreditar sempre estar a càrrec o raons humanitàries. Amb la regulació actual, per sol·licitar arrelament familiar, els pares més grans de 65 anys no havien d'acreditar cap altra circumstància més enllà del parentiu.
• Pares, mares o persones tutores d'un menor de nacionalitat espanyola que estiguin a càrrec seu i hi convisquin.
• Fills i filles el pare o la mare dels quals siguin o hagin estat espanyols d'origen. Això suposa una novetat important, ja que fins ara només gaudien de certs avantatges en la situació nacional d'ocupació, però no del dret a obtenir un permís de residència com a familiars de persona espanyola.
• Familiar (en aquest cas, només podria sol·licitar-ho un familiar) fins a segon grau que realitzi o hagi de realitzar les cures que necessiti el seu familiar de nacionalitat espanyola que es trobi en situació de dependència i tingui reconegut algun dels graus de dependència previstos a la legislació espanyola.

D'altra banda, la nova Llei regula a l'article 94.1 apartat i) un calaix de sastre que permetria sol·licitar un permís de residència com a familiar de persona espanyola, a tots els familiars no inclosos a la llista anterior, sempre que acreditin la dependència econòmica, la convivència, el grau de parentiu i, si escau, motius greus de salut o discapacitat.

D'altra banda, i centrant-nos en el   procediment de sol·licitud , el procediment s'iniciarà:

• Per la persona de nacionalitat espanyola, si aquesta es troba a Espanya i el seu familiar, al país dorigen o procedència.
• Per la persona estrangera, quan tant ell com la persona espanyola estiguin fora d'Espanya.
• Indistintament per la persona estrangera o el familiar espanyol, quan tots dos estiguin en territori espanyol i es tracti dels familiars següents: cònjuge, parella, ascendents directes de primer grau, familiar fins a segon grau que hagi de tenir cura del familiar espanyol en situació de dependència, així com els fills menors d'edat (tant de la persona amb nacionalitat espanyola com del cònjuge o la parella).

Un cop formalitzada la sol·licitud, el termini per resoldre-la serà de 2 mesos des de la presentació d'aquesta, atorgant-se des d'aquell moment a la persona sol·licitant el dret a residir i treballar tant per compte aliè i propi, fins a la resolució de la sol·licitud.

Pel que fa al termini de resolució de la sol·licitud, és important destacar que, si bé en transcórrer 2 mesos sense que es notifiqui resolució, la sol·licitud s'entendrà desestimada per silenci negatiu. Tot i això, com passa a la pràctica, és molt probable que l'Administració respongui més enllà dels 2 mesos, fins i tot concedint el permís, per la qual cosa no cal alarmar-se ni preocupar-se si la tramitació de l'expedient s'allarga més enllà dels 2 mesos .

Ja una vegada concedida l'autorització de residència, a diferència del que passa al règim comunitari (en què la vigència de l'autorització comença el dia de la sol·licitud del permís), el permís tindrà efectes a partir de la data de la seva concessió oa partir de la data en què es realitza l'entrada en territori espanyol una vegada concedida, per al cas de sol·licituds realitzades quan el familiar estranger es troba al seu país d'origen o procedència.

Com s'ha pogut observar fins ara, davant les novetats incloses al nou Reglament d'Estrangeria que entrarà en vigor el 20 de maig de 2025, és fonamental assessorar-se de forma completa si es vol sol·licitar algun dels nous permisos inclosos al nou text legal , i comptar amb lassistència dun professional especialitzat en immigració i mobilitat internacional, per evitar imprevistos durant la tramitació de lexpedient.

Tota la notícia aquí