Una allau de noves normes asfíxia a l'assessoria laboral

Els professionals es queixen d'un volum excessiu de treball que porta abandons de la professió, estrès i impossibilitat de conciliar

Agustí Català

Els erts i els nombrosos canvis, la resta de regles laborals especials adoptades durant la pandèmia, el teletreball, les pujades del Salari Mínim Interprofessional (SMI), la necessitat d'elaborar plans d'igualtat per a les empreses de més de 50 treballadors a partir de març, els diferents protocols que les empreses han d'adoptar (com els de desconnexió digital, assetjament o riscos psicosocials), l'actuació reforçada de la Inspecció i, com a remat, la posada en marxa de la reforma laboral: van dos anys de mesures orientades a protegir els treballadors, segons els seus promotors, però la seva acumulació i la seva -de vegades- confusa posada en marxa estan causant estrès i problemes de conciliació a un col·lectiu clau: el dels graduats socials, responsables que aquesta normativa s'implementi bé a les empreses.

Aquesta sobrecàrrega de treball està provocant augment d'abandonaments i traspassos d'assessories, alerten aquests professionals, que ja estan traslladant el malestar a les autoritats mitjançant escrits de protesta. Al desembre, el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona va remetre una carta a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) queixant-se de «manca de consideració i d'empatia» per la posada en marxa de noves regles de cotització a la recta final de l'any, que van obligar a anul·lar i reelaborar liquidacions de milers de nòmines en terminis molt curts, coincidint amb la resta de tasques que s'amunteguen pel tancament de l'exercici i amb els festius nadalencs.

La missiva exigeix una millora en la implementació i en la comunicació dels canvis i regulacions «que ens permeti planificar la nostra feina i conciliar la nostra vida familiar i laboral, cosa que ara ens resulta totalment impossible».

Millor assimilars exigint col·legiats de València en una queixa formulada davant el Defensor del Poble, també al desembre, pel «ninguneig, la desconsideració i el menyspreu absolut» dels ministeris de Treball i Inclusió per la «multitud de canvis en procés - ments administratius, jurídics, modificacions normatives, publicacions de decrets a última hora» i «una inseguretat jurídica palmària» que provoca «la sobrecàrrega de treball que arrosseguem des de la declaració de l'estat d'alarma».

«La paraula és: cremats», explica José Molina, CEO de Molina Consultors Jurídics Laborals i un dels signants de la petició davant del Defensor del Poble. «La pandèmia ha servit com a excusa per implantar una administració electrònica inhumana quant a la seva aplicació, que mentre tanca delegacions ens trasllada a nosaltres la seva feina perquè ho fem a cost zero, ia sobre amb multes i sancions com t'endarrereixis o equivoquis davant de procediments que implanten d'un dia per l'altre, amb criteris canviants i amb terminis curts», resumeix aquest graduat social i advocat. «Ni la TGSS, ni el Servei Públic d'Ocupació (SEPE) ni l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) no tenen canals adequats per comunicar-se amb els professionals».

La digitalització i el tancament d'oficines públiques van ser la norma a les fases més agudes de la pandèmia, i van causar llavors el primer repunt del volum de treball d'aquests professionals; però ara la sobrecàrrega continua perquè sorgeixen problemes addicionals, expliquen els consultats. Una queixa comuna és l'automatització dels procediments: «Estan recalculant amb nous sistemes informàtics liquidacions d'anys passats i, per diferències d'arrodoniment, donen desquadres d'un, dos o tres cèntims

«La pandèmia ha servit com a excusa per implantar una administració electrònica inhumana»

Ertes, pandèmia, teletreball, SMI, reforma laboral, nous protocols... estan sobrecarregant els assessors

a les cotitzacions, pels quals obren expedient. Les darreres setmanes ens estan arribant als despatxos reclamacions de la Seguretat Social del 2017, que cal atendre prioritàriament, perquè un deute (encara que sigui d'un cèntim) implica que l'empresa pot perdre bonificacions o subvencions; quan ja aconsegueixes parlar amb un funcionari l'assumpte es resol, però fins aleshores has de parar tot el que estiguessis fent», afegeix Rosa Miguel Domínguez, graduada social i directora de la consultora Redlaboral.

«Com tot es fa sense intervenció humana, quan demanem explicacions per aquestes notificacions ningú no sap explicar per què es generen», abunda Daniel Blas, assessor laboral, que esmicola una altra de les dificultats recents: les baixes laborals. «La gestió de les baixes mèdiques ha estat de rècord per òmicron. I sobre nosaltres recau que coincideixi el que diu el servei de salut corresponent, autonòmic, amb allò que recull l'INSS, estatal; imagina't la casuística que s'ha generat amb el caos de les baixes», es lamenta.

La tercera gran cuita del col·lectiu té a veure amb els terminis: l'aprovació de normes al límit de la seva entrada en vigor (com va passar amb la reforma laboral o moltes pròrrogues dels ert) i les que tenen efectes retroactius (com les dues últimes actualitzacions de l'SMI) forcen els professionals a refer feina ja acabada. «Que ningú pensi que això és prémer un botó», assegura Rubén Molina, també de Molina Consultores; «és calcular endarreriments, reenviar les assegurances socials... i hi ha més possibles efectes: per exemple, si un treballador que cobra l'SMI és acomiadat a finals de gener, la retroactivitat de l'SMI que acaben de pactar sindicats i el Govern suposa més paperassa encara, com una complementària, i aclarir amb Hisenda la quantia final de la liquidació». I com que les oficines públiques funcionen des de la pandèmia via digital o amb cita prèvia, molts ciutadans no tenen més remei que acudir als professionals: «Aquí a València ja no donen cita prèvia fins després de Falles, així que una persona gran que es vulgui jubilar i no es manegi amb internet, ¿com ho farà si no?», conclou.

Via: Graduats Socials