Suportar retards continuats en la nòmina i arribar a un acord no priva de el dret a litigar

Acceptar un salari que per constumbre arriba tard no implica que el treballador renunciï a acudir a tribunals. Així ho ha establert la Sala del Social de l'Tribunal Suprem en una recienta sentència, on nega que acceptar les nòmines endarrerides i fins i tot arribar a un acord a l'respecte amb l'empresa representa un consentiment tàcit dels abusos anteriors.

En la decisió (de 10 de setembre, disponible aquí ), l'alt tribunal resol el recurs per a la unificació de doctrina de dos treballadors d'una empresa fustera, que van rebre nòmines endarrerides i fraccionades durant un període de tres anys.

Després de presentar recurs de suplicació (el jutge va desestimar la demanda), el TSJ de Castella-la Manxa va donar la raó a l'empresa i va considerar que la demora no era rellevant, perquè no comportava pèrdua salarial efectiva. A més resalzó que es va assolir un acord per fixar la data d'abonament salarial en els primers cinc dies del mes següent a la meritació. D'això dedueix no es pot apreciar ni gravetat ni transcendència en l'incompliment empresarial.

La correcció de l'Suprem

La Sala de l'Suprem corregeix a l'TSJ i rasa que cap acord signat a posteriori priva els treballadors del seu dret a denunciar els abusos anteriors. Tampoc és excusa per al retard la situació de concurs que travessava l'empresa.

L'acord, dicta la Sala, ni convalida la situació preexistent, ni tampoc empara el pagament diferit i fraccionat dels salaris en els termes en què havien vingut suportant els treballadors. Hi incompliment suficient com per resoldre el contracte laboral, conclou el Suprem.

Que els treballadors vinguin suportant una situació d'impagament o pagament amb retard no els priva del seu dret a l'accés a l'litigi quan es manté l'actitud incomplidora de l'empresa en el moment d'interposició de la demanda; fins i tot l'alt tribunal va més enllà i afirma que la perpetuació d'aquesta conducta per part de l'empresa abunda en la gravetat del seu incompliment.

A més, la Sala destaca que l'actitud de l'empresa estava òrfena de tot aspecte de bilateralitat al no constar ni tan sols una mínima aquiescència de l'treballador enfront de l'incompliment empresarial i l'acord s'assoleix després de ser reiterat l'impagament.

L'estimació de el recurs implica declarar extingits els contractes de treball. Condemna a l'empresa a indemnitzar els treballadors demandants acord amb el que disposen els arts. 50.2 i 56.1 ET i 110.1 LRJS, tenint en compte que, donada la data d'inici de les relacions laborals dels actors, és aplicable la Disp. Trans. 11a ET.

Via Notícies Jurídiques