No obstant això, com assenyalen alguns advocats laboralistes, es tracta d'una interpretació que tindrà poc recorregut en instàncies superiors. "El més probable és que el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Catalunya revoqui la decisió i declari el cessament d'improcedent", augura Pere Vidal, lletrat a Augusta Advocats.
Això es deu a l'argumentació que fa el jutjat, que es recolza en l'article 6.3 i 6.4 de el Codi Civil per declarar nul·la l'extinció. Aquests preceptes determinen que tots els actes contraris a les normes imperatives ia les prohibitives es consideraran executats en frau de llei "i són nuls de ple dret, llevat que en elles s'estableixi un efecte diferent". La jutge entén que, a l'exisitir una normativa que impedeix expressament l'acomiadament per covid, els cessaments que es produeixin per aquest motiu s'entenen com a frau de llei i, en conseqüència, només poden ser nuls.
Aquest raonament ja ha estat plantejat en altres ocasions per jutges de primera instància, i no ha tingut molt èxit entre els tribunals superiors. De fet, Vidal apunta que el mateix TSJ de Catalunya compte un criteri consolidat a l'respecte, i ja ha emès diverses sentències en què rebutja acceptar els cessaments per frau de llei com nuls, decantant-se per declarar-los improcedents. Un plantejament que, afegeix el lletrat, "també ha estat adoptat pel Tribunal Suprem".
La diferència entre les dues qualificacions és força rellevant, ja que la nul·litat obliga a l'empresari a readmetre el treballador, abonant-li a més els salaris que li degui en el temps en què va estar expulsat. La improcedència, en canvi, ofereix a la companyia triar entre la reincorporació o una indemnització que equival a 33 dies de salari per any treballat.
causes taxades
Un dels principals motius en què s'han recolzat els jutges per descartar la nul·litat dels cessaments d'aquest tipus és que les causes estan molt taxades. Álvaro Sant Martí, advocat en Bufet Casadeley, recorda que l'Estatut dels Treballadors (ET) només permet decretar la invalidació l'acomiadament "quan aquest vulnera un dret fonamental de l'treballador", com el de la conciliació familiar, la no discriminació, etc.
En aquest sentit, el juliol de l'any passat, el mateix TSJ de Catalunya va publicar el 2017 una fallada en el qual va descartar anul·lar l'expulsió d'una treballadora a l'entendre que només poden acceptar-se els motius enumerats en l'ET, mentre que la resta de causes no podrien emparar sota el paraigua de la nul·litat.
El covid, subratlla Sant Martí, no entra dins d'aquests supòsits, per la qual cosa difícilment tindria encaix en aquest context.