Les empreses poden saltar-se el 'prohibit acomiadar' si ja arrossegaven pèrdues
09/03/2021
El coronavirus ha suposat la "punta final" de molts negocis, especialment en el sector de l'hostaleria. Alguna d'elles tenen, a més, que enfrontar-se en judici amb els treballadors acomiadats, que reclamen l'aplicació de l'prohibit acomiadar contingut en la regulació especial de la pandèmia. No obstant això, una recent sentència de l'Jutjat del Social nombre 31 de Barcelona descarta la improcedència dels cessaments quan la crisi sanitària només ha estat el colofó d'una mala situació econòmica.
La decisió (el text pot consultar aquí ), rebutja la demanda de diversos treballadors d'un local d'hostaleria a Barcelona que van ser cessats per la companyia després d'un ERO. El magistrat conclou que els acomiadaments són procedents perquè el Covid no va ser la causa dels problemes econòmics de la companyia, sinó que tan sols va precipitar la decisió de tancament. Únicament anul·la el cessament d'un dels litigants perquè l'empresa va incomplir amb ell l'acord de mantenir el lloc dels treballadors majors de 55 anys.
Aquesta sentència se suma a altres tantes que han interpretat l'abast de l'controvertit prohibit acomiadar durant aquests mesos. La novetat que aporta és que aclareix que, quan el coronavirus hagi estat la "punta final" a una situació anterior a la pandèmia, la companyia sí que pot recórrer a l'ERO. El magistrat afirma que en aquestes ocasions no es pot penalitzar l'empresari que ha fet el possible per salvar el negoci.
expedient regulador
Segons recull la resolució, les pèrdues econòmiques provocades pel tancament de el local durant l'estat d'alarma van deixar en números vermells a la companyia, que va haver de presentar sol·licitud preconcurs. Poc després, al juny de 2020, inici un expedient de regulació d'ocupació (ERO), que va finalitzar amb l'acord majoritari (93,75%) dels representants dels treballadors. El pacte incloïa una millora en la indemnització per cessament, que es va fixar en 23 dies per any treballat. A més, es va incloure una clàusula per la qual la patronal es comprometia a mantenir en el lloc als empleats majors de 55 anys.
Un grup d'afectats van demandar a l'empresa argumentant que, atès que tan sols havia tancat el centre de Barcelona, no existien causes organitzatives que justifiquessin l'ERO. D'altra banda, negaven que la companyia fos insolvent, de manera que l'empresa tampoc podia emparar-se en l'excepció a el manteniment de l'ocupació prevista per als casos d'un ERTO previ.
El jutge rebutja en la seva sentència, en canvi, aquestes peticions perquè l'ERO va acabar amb l'acord de la representació dels treballadors. En aquests supòsits, recorda, segons la doctrina assentada de el Tribunal Suprem, els afectats no poden impugnar el seu acomiadament de forma individual. Com argumenta, si la companyia s'hagués d'enfrontar a aquesta situació no hagués pactat amb el sindicat una millora en les condicions econòmiques dels cessaments. No obstant això, una recent resolució de Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears rebutja aquesta postura i considera que és contrària a l'Conveni de l'OIT.
No és improcedent
Així mateix, el jutge descarta aplicar l'anomenada prohibició d'acomiadar, continguda en l'article 2 de Reial decret llei 9/2020. Aquest precepte diu que "la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció" que emparen l'ERTO per Covid, "no es podran entendre com a justificatives de l'extinció de el contracte de treball ni de l'acomiadament". L'intens debat jurídic que ha generat aquesta mesura ha provocat que hi hagi sentències que consideren nul aquests acomiadaments, mentre que altres afirmen que són improcedents, opció que el jutge considera més encertada.
El jutge considera que, en aquest cas, l'empresa ja tenia causes econòmiques que justificaven l'ERO abans de la irrupció de la pandèmia. Per aquest motiu, no considerar lògic declarar improcedent uns cessaments que haurien estat vàlids el mes de febrer de 2020. No obstant això, sí estima la demanda en relació amb un dels treballadors, de 55 anys, perquè l'empresa no va complir el seu compromís de mantenir-lo en el seu lloc i tampoc li va comunicar el motiu.
Via: Cinco Dias