ASSESSORIA SEGUÉS Assessoria empresarial Balaguer Lleida

La Seguretat Social assumeix la gestió de les pensions de més de 637.000 funcionaris de classes passives

24/04/2020

El Govern va aprofitar el   Reial Decret de mesures laborals i fiscals   per pal·liar els efectes de la crisi aprovat aquest dimarts per a alguna cosa que, en teoria, no té a veure amb el Covid-19. En concret, per iniciar el traspàs de la gestió de les pensions dels funcionaris civils i militars (règim de classes passives) des del Ministeri d'Hisenda -on han estat sempre fins ara- a el nou Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Diverses disposicions addicionals d'aquest decret inicien aquest traspàs que s'executarà definitivament quan s'aprovi un altre Reial Decret d'estructura de l'Ministeri que dirigeix José Luis Escrivá. Però, de moment, s'aprova que aquesta   gestió de pensions i altres prestacions   amb el personal de l'Estat passaran a dependre, primer de manera transitòria de la Direcció General d'Ordenació de la Seguretat Social i, després, definitivament de l'Institut Nacional de Seguretat social (INSS).

Però ¿qui formen part d'aquest règim de classes passives? Com cotitzen aquests funcionaris? Com es jubilen? Actualment, hi ha   637.213 funcionaris en classes passives, la majoria d'ells de l'Administració General de l'Estat, les Corts i altres institucions constitucionals, els militars de carrera i forces de seguretat de l'estat o la majoria dels docents i altres funcionaris transferits a les comunitats.

No obstant això, es tracta d'un règim a extingir ja que des l'1 de gener de 2011 no entren nous treballadors. Tot i això, encara hi ha el col·lectiu abans esmentat de pensionistes i prop de 700.000 cotitzants les cotitzacions, a l'igual que aquestes pensions, les paga l'Estat (que és l'ocupador) amb impostos. El pressupost actual per al pagament d'aquestes pensions ronda els 15.500 milions d'euros anuals, que, quan es faci efectiu aquest traspàs, haurà de transferir Hisenda a la Seguretat Social incloses les despeses de gestió.

El sistema de cotització i jubilació d'aquest col·lectiu és substancialment diferent a la de la resta d'assalariats. Així, en lloc de pagar cotitzacions, l'Estat fa la seva aportació en funció d'un "haver regulador" que és l'equivalent a la base reguladora però que fixa cada any la Llei de Pressupostos per a cinc grups (A1, titulats superiors; A2, titulats mitjans, C1 administratius; C2 auxiliars administratius i e, resta). En aquest cas, l'ocupador (l'Estat) aporta el 18,3% davant el 23,6% de l'empresari de el Règim General de la Seguretat Social, i el treballador (funcionari) posa el 3,86% en lloc de l'4,7 % dels assalariats de l'Règim General.

La pensió també es calcula aplicant un percentatge a l'esmentat "haver regulador" que li correspongui per categories a l'funcionari i aquest percentatge varia en funció dels anys de servei i, en aquest cas es quantifica amb tota la vida laboral. Els funcionaris de classes passives es poden jubilar als 60 anys si tenen 30 anys de servei, si bé se'ls aplica un coeficient reductor a la quantia de la pensió, però no per edat, sinó per cada any de servei previ als 35 anys . Així, si tenen treballats 35 anys a l'complir 60 anys no se'ls minora la pensió.

El secretari d'Acció Sindical de FSC-CCOO, Raúl Olmos, va declarar ahir que aquest sindicat "espera que el canvi d'Hisenda a la Seguretat Social no deteriori la qualitat de la gestió de les pensions dels funcionaris". Mentre que des del sindicat de funcionaris CSIF, es van queixar ahir de no haver estat consultats i desconfiaven de l'ús d'un Reial Decret de l'Covid-19 per iniciar aquest traspàs.

D'altra banda, en la citada norma, la Seguretat Social també va decretar que l'ajornament de deutes amb la Seguretat Social que sol·licitin empreses i autònoms serà "incompatible" amb la moratòria de cotitzacions per pal·liar els efectes de la crisi sanitària en el teixit empresarial.

La Seguretat Social encara no ha publicat l'ordre ministerial dels sectors que podran acollir-se a la moratòria, la resta haurà d'optar pels ajornaments a un tipus d'interès de l'0,5%, més baix que l'habitual.



Via:
Cinc Dies