La banca destrueix 120.000 llocs de treball a Espanya des de la crisi financera

La banca espanyola és la que ha patit una major reestructuració a Europa des que va esclatar la crisi financera el 2008. Primer va ser la crisi derivada de la bombolla immobiliària del 2008, després la digitalització i el Covid, al que s'afegeix ara la pressió que introdueix al mercat la fusió de CaixaBank i Bankia, o en menor mesura la de Liberbank i Unicaja. I la baixa rendibilitat, que fins i tot està ara en negatiu, com la falta d'ingressos. Tot això, unit als canvis d'hàbits dels consumidors, està duent a el sector bancari a posar en marxa una nova i dràstica reestructuració i revolució, amb el suport dels supervisors que busquen que la banca millori la seva rendibilitat, encara que sigui per la via de l'eficiència.

És possible que els canvis que s'estan produint en l'actualitat, i que suposaran una transformació radical en el sector, sigui l'últim ajust pel que travessi la banca en anys. Encara que també és cert que l'actual reestructuració durarà encara algun temps, segons coincideixen diversos experts. Només les fusions transfrontereres o les unions amb grans tecnològiques podrien superar la revolució bancària actual.

La pressió dels supervisors tant nacionals com internacionals estan forçant a les entitats a tornar a tancar centenars d'oficines ja acomiadar milers de treballadors fins i tot sense processos de fusió, just en un moment en què la desocupació s'ha desbocat a causa de la pandèmia i la paralització de diversos sectors de l'economia.

En l'actualitat ja hi ha plans dels bancs per acomiadar amb prejubilacions i baixes incentivades a uns 15.000 empleats, com va publicar aquest diari. Només des de 2008, exercici en el qual bancs, caixes i cooperatives de crèdit tenien més plantilla i oficines de la seva història, i que coincideix amb l'any en què es va iniciar el primer ajust sectorial, el conjunt de les entitats de dipòsit han destruït més de 100.000 llocs de treball nets. Des d'aquest any, en què el sector financer comptava amb 278.301 empleats, i fins 2019, exercici en el qual el total de la plantilla sectorial ascendia a 176.838, les baixes sumen 101.463, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. Fonts de el sector apunten que ja al març el nombre d'empleats havia baixat a 175.889.

Si a aquestes xifres se li sumen les sortides que es produiran entre aquest any i el que ve, segons els plans que tenen les mateixes entitats, i els que ja han abandonat la seva feina aquest any, la destrucció d'ocupació en el sector bancari suma més de 120.000 treballadors en només 13 anys. D'aquesta manera, la plantilla del conjunt de sistema financer espanyol ascendiria a la fi de 2021 a unes 158.300 persones.

Només el grup Santander compta arreu del món amb una plantilla de 192.578 empleats, segons dades de l'banc a setembre. Ara el banc ha posat en marxa un nou pla d'ajust que suposarà la destrucció de més de 3.000 empleats a Espanya entre aquest any i 2021. A ells se sumaran altres 2.000 sortides de Banc Sabadell. Les estadístiques del Banc d'Espanya sobre el nombre d'empleats de el sector financer es van iniciar el 1981. Aquest any treballaven en aquest sector 252.351 persones.

Tisorada de les excajas
Fins al març passat, la reducció de llocs de treballs en el sistema financer espanyol ha estat de l'36,8% des de l'inici de la crisi financera.

Les antigues caixes d'estalvis (CaixaBank, Bankia, Ibercaja, Liberbank Unicaja, NCG Banco, Kutxabank, Cecabank i Caixa Pollença i Caixa Ontinyent) han estat les més afectades per les retallades, amb una tisorada en la seva plantilla de 68.317 empleats fins al març passat, el que suposa 42,7% menys de personal que el 2008. Com a mínim, el 2021 sortiran d'aquestes entitats uns 9.000 empleats (una mica més de 7.000 per la fusió de Bankia i CaixaBank, al voltant de 1.500 de Liberbank i Unicaja, i més de 500 d'altres entitats).

En oficines la retallada en el sector financer ha estat més gran, de l'48,2%. Ara operen 23.737 sucursals, nombre que també es reduirà considerablement ja que totes les entitats tenen també plans de retallada d'oficines i processos de digitalització.

Les antigues caixes d'estalvis han tancat des del 2008 fins al juny passat un total de 10.613 locals, un 51,9%. Cal recordar que van ser les entitats més afectades per la crisi, i les que van haver de sotmetre a plans més durs de reestructuració, amb intervenció de diverses caixes, injeccions d'ajuts públics i canvis jurídics per passar de caixes a bancs.

Segons les xifres facilitades pels propis bancs just quan CaixaBank i Bankia van anunciar els seus plans de fusió, el 3 de setembre, el sector preveia clausurar unes 4.000 oficines en una mica més d'un any, però pot ser que ara aquesta xifra també es quedi curta.

La xarxa quedarà a la fi de 2021 en nivells de 1977, segons aquestes dades, a l'sumar unes 19.900, tot i que ara aquesta xifra pot patir variacions atès que les entitats estan ampliant els seus plans de tancaments, però encara no els han comunicat. Sabadell, de fet, té previst tancar més de les anunciades, el mateix que Santander.