Escrivá prohibirà que els convenis impedeixin seguir en actiu als 67 anys, una mesura aprovada pel PSOE en 2018.
18/03/2021
Ha sorgit un nou focus de conflicte en la Taula de Diàleg Social per a la reforma de les pensions en la qual negocien el Ministeri de Seguretat Social amb la patronal i els sindicats. El titular del departament, José Luis Escrivá, ha traslladat la seva voluntat d'impedir per llei que els convenis col·lectius prohibeixin als empleats seguir en el seu lloc de treball una vegada compleixin l'edat legal de jubilar-se, actualment en 66 anys.
La proposta no ha agradat a les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que entenen que suposa retallar la llibertat de negociació de les parts en els convenis col·lectius i una dificultat per a renovar les plantilles i crear més ocupació, segons expliquen a eE fonts coneixedores de la negociació.
Alta qualificació
Des dels sindicats, la postura és més neutra en entendre que són molt pocs els treballadors que continuen en actiu una vegada aconseguida l'edat legal de jubilació i en la seva majoria són treballadors d'alta qualificació ben remunerada. Precisament, un col·lectiu en el qual volen incidir les empreses per a obrir la porta a la innovació.
El mateix Escrivá va suggerir la necessitat de la mesura divendres passat. "És una anomalia que existeix. Volem propiciar la jubilació demorada. No podem tenir una clàusula que forci a una persona a jubilar-se a una determinada edat", va afegir Escrivá.
La jubilació és voluntària a Espanya. Així està consolidat en la jurisprudència, segons explica Fernando Moreno, conseller d'Arinsa Consultors, que aclareix que la jubilació no és una obligació, sinó un dret com es recull en l'article 205 de la Llei General de la Seguretat Social.
No obstant això, els agents socials, especialment els empresaris, sempre han pretès que els convenis col·lectius tinguin la potestat legal de poder retallar aquesta voluntarietat exigint que els treballadors es retirin en arribar a l'edat legal de jubilació. Una potestat que ha d'estar condicionada a la creació d'ocupació.
La possibilitat que els convenis impedeixin continuar en el lloc de treball a discreció del treballador ha entrat i sortit de la legislació laboral espanyola. Cal remuntar-se a l'any 1953 quan apareix per primera vegada en la llei de convenis col·lectius.
Sense anar-se'n tan lluny, la reforma laboral de 2012 va derogar la potestat legal dels convenis d'imposar la retirada obligatòria en aconseguir l'edat de jubilació. Com a curiositat, els diputats del PSOE i d'Esquerra Plural (avui socis de Govern) van recórrer al Tribunal Constitucional aquesta mesura.
Però els agents socials van insistir al Govern en l'Acord Nacional d'Ocupació (ANE) de 2018 perquè tornés a dotar als convenis la potestat de pactar la imposició de la jubilació. En aquest any, aprofitant el DL de Revaloració de les Pensions el PSOE retorna als convenis la facultat de pactar l'exigència de la jubilació forçosa a l'edat legal.
Aquest text normatiu modifica la disposició addicional dècima de l'ET, encarregada d'aquesta matèria, encara que imposa que haurà de vincular-se a objectius coherents de política d'ocupació expressats en el conveni col·lectiu, com la millora de l'estabilitat en l'ocupació per la transformació de contractes temporals en indefinits, la contractació de nous treballadors, el relleu generacional o altres dirigides a afavorir la qualitat de l'ocupació.
En 2019, els convenis signats incloïen aquesta clàusula per a 1,1 milions de treballadors, un terç dels regulats aquest any.
En qualsevol cas, les persones que segueixen ocupades superats els 65 anys són escasses, 267.200 a la fi de l'any passat, segons l'EPA
Via El Economista
La proposta no ha agradat a les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que entenen que suposa retallar la llibertat de negociació de les parts en els convenis col·lectius i una dificultat per a renovar les plantilles i crear més ocupació, segons expliquen a eE fonts coneixedores de la negociació.
Alta qualificació
Des dels sindicats, la postura és més neutra en entendre que són molt pocs els treballadors que continuen en actiu una vegada aconseguida l'edat legal de jubilació i en la seva majoria són treballadors d'alta qualificació ben remunerada. Precisament, un col·lectiu en el qual volen incidir les empreses per a obrir la porta a la innovació.
El mateix Escrivá va suggerir la necessitat de la mesura divendres passat. "És una anomalia que existeix. Volem propiciar la jubilació demorada. No podem tenir una clàusula que forci a una persona a jubilar-se a una determinada edat", va afegir Escrivá.
La jubilació és voluntària a Espanya. Així està consolidat en la jurisprudència, segons explica Fernando Moreno, conseller d'Arinsa Consultors, que aclareix que la jubilació no és una obligació, sinó un dret com es recull en l'article 205 de la Llei General de la Seguretat Social.
No obstant això, els agents socials, especialment els empresaris, sempre han pretès que els convenis col·lectius tinguin la potestat legal de poder retallar aquesta voluntarietat exigint que els treballadors es retirin en arribar a l'edat legal de jubilació. Una potestat que ha d'estar condicionada a la creació d'ocupació.
La possibilitat que els convenis impedeixin continuar en el lloc de treball a discreció del treballador ha entrat i sortit de la legislació laboral espanyola. Cal remuntar-se a l'any 1953 quan apareix per primera vegada en la llei de convenis col·lectius.
Sense anar-se'n tan lluny, la reforma laboral de 2012 va derogar la potestat legal dels convenis d'imposar la retirada obligatòria en aconseguir l'edat de jubilació. Com a curiositat, els diputats del PSOE i d'Esquerra Plural (avui socis de Govern) van recórrer al Tribunal Constitucional aquesta mesura.
Però els agents socials van insistir al Govern en l'Acord Nacional d'Ocupació (ANE) de 2018 perquè tornés a dotar als convenis la potestat de pactar la imposició de la jubilació. En aquest any, aprofitant el DL de Revaloració de les Pensions el PSOE retorna als convenis la facultat de pactar l'exigència de la jubilació forçosa a l'edat legal.
Aquest text normatiu modifica la disposició addicional dècima de l'ET, encarregada d'aquesta matèria, encara que imposa que haurà de vincular-se a objectius coherents de política d'ocupació expressats en el conveni col·lectiu, com la millora de l'estabilitat en l'ocupació per la transformació de contractes temporals en indefinits, la contractació de nous treballadors, el relleu generacional o altres dirigides a afavorir la qualitat de l'ocupació.
En 2019, els convenis signats incloïen aquesta clàusula per a 1,1 milions de treballadors, un terç dels regulats aquest any.
En qualsevol cas, les persones que segueixen ocupades superats els 65 anys són escasses, 267.200 a la fi de l'any passat, segons l'EPA
Via El Economista