Empreses i sindicats frenen en sec la negociació de convenis col·lectius

La preocupació de les empreses i els sindicats és, des de fa ja dos mesos, com sobreviure a la caiguda de l'activitat econòmica causat per la pandèmia de Covid-19 que assota el món sencer. Aquest maldecap comú en tot l'ecosistema empresarial ha deixat en segon lloc les preocupacions habituals. Una mostra d'això és que la negociació de convenis col·lectius de treball en els sectors i en les empreses s'ha parat en sec a l'abril.

Així ho evidencien les últimes dades estadístiques publicades pel Ministeri de Treball i Economia social que mostren que a l'abril amb prou feines es van pactar 10 nous convenis col·lectius, dels quals 9 van ser d'àmbit empresarial i solament un d'àmbit superior. I, segons fonts empresarials aquests convenis "estaven ja negociats amb tota seguretat abans de l'esclat de la crisi i s'han registrat ara".

Aquesta desena de convenis contrasta amb els 139 acords que es van signar en aquest mateix mes de 2019.

Però més evidents són encara les dades de treballadors que van pactar les seves condicions laborals en el passat mes d'abril: només 3.200 enfront dels 193.200 de el mateix mes de fa un any. I, finalment, el mes passat hi va haver 808.472 empreses que ja havien pactat els seus convenis de referència per al 2020, tot just 190 companyies més que un mes abans.

De moment, aquesta frenada en sec encara no s'ha deixat sentir en l'evolució dels salaris pactats en conveni, que mantenen un increment mitjà de l'1,96%, per a aquest exercici com a fruit dels 2.344 convenis ja revisats o signats aquest any abans de la crisi sanitària.

La pujada salarial mitjana porta en aquest nivell des que va arrencar l'any, una mica per sota de com van tancar les alces retributives en 2019, quan aquestes van créixer un 2,33% de mitjana en els convenis, a causa de dos efectes. El primer a el de l'Acord de Negociació Col·lectiva (ANC) 2018-2020 que preveia per al passat exercici una pujada generalitzada de el 2% dels sous i un 1% més allà on ho permetés la productivitat. A això va caldre afegir els importants increments que van haver de aplicar moltes empreses i sectors per complir amb la forta pujada de l'salari mínim de l'22,3%.

El 2020 l'ANC segueix en vigor, amb els esmentats increments salarials pactats que haurien de traslladar als convenis d'aquest exercici i el salari mínim va tornar a pujar un 5,5% aquest any, fins els 950 euros. Per això, en teoria el compliment dels dos elements hauria de mantenir els augments salarials, com a mínim, a l'entorn de l'2% en els convenis que se signin en els propers mesos.

No obstant això, a hores d'ara el compliment d'aquests increments retributius no està ni de bon tros garantit, admeten fonts patronals que apunten a propers desvinculacions salarials. No obstant això, aquestes inaplicaciones salarials lluny d'haver-se començat a produir, s'han paralitzat també, en línia amb la resta de la negociació col·lectiva. Això ha obeït segurament al fet que els ajustos laborals s'han canalitzat massivament a través dels Expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) i de la finalització de contractes temporals i acomiadaments individuals.

De fet, al març i abril de l'any passat hi va haver 261 inaplicaciones de convenis col·lectius, la majoria d'ells desvinculacions salarials, que van afectar a 4.905 treballadors davant tot just 50 inaplicaciones a 900 treballadors en el mateix període d'aquest any, afectat per la crisi. I si s'atén només a les dades d'abril, la paràlisi ja és total: s'han registrat sols dos inaplicaciones que han afectat a 11 persones.

Però fonts de la patronal de l'metall (Confemetal), que és un dels sectors més dinàmics en aquest tipus de negociacions, creuen que "la negociació col·lectiva està morta aquest any" i afegeixen que els increments salarials pactats a l'ANC entre un 2% i un 3% per a aquest any són ara "absolutament absurds" pel que auguren que després dels ERTO arribaran nombrosos desvinculacions salarials per poder inaplicar les pujades pactades. Així mateix, no preveuen noves firmes de convenis importants i si els hi ha probablement incloguin congelacions salarials en el millor dels casos, indiquen les fonts patronals.

Des del costat sindical, per contra, creuen que "la negociació dels convenis ha de seguir activa i reprendre a mesura que vagin reactivant-les activitats econòmiques", indicava ahir el secretari d'Acció Sindical d'UGT, Gonzalo Pino. És més, va rebutjar de ple que, com planteja la part patronal, els salaris hagin d'experimentar congelacions o descensos.

"No hi pot haver una devaluació salarial com hi va haver després de la crisi de 2008, perquè l'única manera de recuperar en aquests moments el mercat intern és aconseguir un equilibri entre el manteniment de l'ocupació i dels salaris", va insistir Pi.