Els assessors laborals, asfixiats per l'acumulació de nova normativa
22/02/2022
Aquesta sobrecàrrega de treball està provocant augment d' abandonaments i de traspassos d'assessories , alerten aquests professionals, que ja estan traslladant el malestar a les autoritats mitjançant escrits de protesta. Al desembre, el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona va remetre una carta a la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) queixant-se de “manca de consideració i d'empatia” per la posada en marxa de noves regles de cotització a la recta final de l'any , que van obligar a anul·lar i reelaborar liquidacions de milers de nòmines en terminis molt curts, coincidint amb la resta de tasques que s'amunteguen pel tancament de l'exercici i amb els festius nadalencs. La missiva exigeix una millora en la implementació i en la comunicació dels canvis i regulacions “que ens permeti planificar la nostra feina i conciliar la nostra vida familiar i laboral, cosa que ara ens resulta totalment impossible”.
Millores similars exigeixen dos col·legiats de València en una queixa formulada davant el Defensor del Poble , també al desembre, davant “el menyspreu, la desconsideració i el menyspreu absolut” dels ministeris de Treball i Inclusió per la “multitud de canvis en procediments administratius, jurídics, modificacions normatives, publicacions de decrets a darrera hora” i “una inseguretat jurídica palmària” que provoca “la sobrecàrrega de treball que arrosseguem des de la declaració de l'estat d'alarma”.
Administració absent
"La paraula és: cremats", explica José Molina, CEO de Molina Consultors Jurídics Laborals i un dels signants de la petició davant del Defensor del Poble. "La pandèmia ha servit com a excusa per implantar una administració electrònica inhumana quant a la seva aplicació, que mentre tanca delegacions ens trasllada a nosaltres la seva feina perquè li ho fem a cost zero, ia sobre amb multes i sancions com t'endarreris o equivoquis davant de procediments que implanten un dia per l'altre, amb criteris canviants i amb terminis curts", resumeix aquest graduat social i advocat. "Ni la TGSS, ni el Servei Públic d'Ocupació (SEPE) ni l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) no tenen canals adequats per comunicar-se amb els professionals".
La digitalització i el tancament d'oficines públiques van ser la norma a les fases més agudes de la pandèmia, i van causar llavors el primer repunt del volum de treball d'aquests professionals; però ara la sobrecàrrega continua perquè sorgeixen problemes addicionals, expliquen els consultats. Una queixa comuna és l' automatització dels procediments : "estan recalculant amb nous sistemes informàtics liquidacions d'anys passats i, per diferències d'arrodoniment, donen desquadres d'un, dos o tres cèntims a les cotitzacions, pels quals obren expedient. A les darreres setmanes ens arriben als despatxos reclamacions de la Seguretat Social del 2017, que cal atendre prioritàriament, perquè un deute (encara que sigui d'un cèntim) implica que l'empresa pot perdre bonificacions o subvencions, quan ja aconsegueixes parlar amb un funcionari l'assumpte es resol, però fins aleshores has de parar tot el que estiguessis fent”, afegeix Rosa Miguel Domínguez, graduada social i directora de la consultora Redlaboral.
"Com tot es fa sense intervenció humana, quan demanem explicacions per aquestes notificacions ningú no sap explicar per què es generen", abunda Daniel Blas, assessor laboral, que esmicola una altra de les dificultats recents: les baixes laborals. "La gestió de les baixes mèdiques ha estat de rècord per òmicron . I sobre nosaltres recau que coincideixi el que diu el servei de salut corresponent, autonòmic, amb el que recull l'INSS, estatal; imagina't la casuística que s'ha generat amb el caos de les baixes: algunes les dóna el metge però el comunicat no arriba a l'INSS, en altres casos no coincideixen els dies... i tot cal resoldre'l abans del 20 de febrer, malgrat la situació excepcional de contagis, no s'han ampliat els terminis", es lamenta.
La tercera gran cuita del col·lectiu té a veure amb els terminis: l'aprovació de normes al límit de la seva entrada en vigor (com va passar amb la reforma laboral o moltes pròrrogues dels ert) i les que tenen efectes retroactius (com les dues darreres actualitzacions del SMI) forcen els professionals a refer feina ja acabada. "Que ningú pensi que això és prémer un botó", assegura Rubén Molina, també de Molina Consultores; "és calcular endarreriments, reenviar les assegurances socials... i hi ha més possibles efectes: per exemple, si un treballador que cobra l'SMI és acomiadat a finals de gener, la retroactivitat de l'SMI que acaben de pactar sindicats i Govern suposa més paperassa encara , com una complementària, i aclarir amb Hisenda la quantia final de la liquidació”. I com que les oficines públiques funcionen des de la pandèmia via digital o amb cita prèvia, molts ciutadans no tenen més remei que acudir als professionals: “Aquí a València ja no donen cita prèvia fins després de Falles [a mitjans de març], així que una persona gran que vulgui jubilar-se i no es manegi amb internet (a més que ha de tenir Certificat Digital) com ho farà si no?”, conclou.
Abandó de la professió
Tots els consultats coincideixen que aquest esforç sostingut des del començament de la pandèmia està darrere dels traspassos de despatxos i abandonaments de la professió que constaten a les xarxes de comunicació dels graduats socials: “els passa a molts companys, sobretot els de edat més avançada o els que tenen assessories petitetes, als quals no els dóna temps a assimilar tots els canvis per falta de mitjans tècnics o humans", diu José Molina; "és una fuita de cervells; a més dels que se'n van, a l'agència de col·locació que dirigeixo constatem que ningú vol treballar en assessories laborals", afegeix Rosa Miguel.
Per la seva banda, Ángela Labrador, de Grupo2000 (un centre especialitzat en formació que instrueix també assessors laborals) apunta que es troben amb "persones molt cremades, alguns molt experimentades en l'assessoria laboral, que ho han passat molt malament: crisi d'ansietat , haver d'anar a l'hospital... són conseqüències del nerviosisme i la inseguretat jurídica : davant les llacunes a la normativa, intenten donar informació als seus clients però amb la pressió que, si s'equivoquen, poden acabar causant una sanció", reflexiona.
En espera de la resposta de les autoritats, el col·lectiu segueix amb les seves mesures de protesta (una petició a la plataforma change.org per apuntalar la seva reclamació al Defensor del Poble ja reuneix més de 5.500 signatures) i no descarten recórrer a altres fórmules, com les accions judicials. Per part seva, fonts de Seguretat Social asseguren que l'INSS "manté un tracte molt fluid amb el Consell General de Graduats Socials", al qual "remeten contínuament informació del seu interès" i als que resolen "dubtes i consultes per escrit de forma immediata o concertant amb ells reunions”, mentre que la TGSS, afirmen, també manté reunions periòdiques amb els representants del col·lectiu.