El registre central i públic que el Govern prepara per lluitar contra el blanqueig

Per això, es fusionarà tota la informació procedent de les dues principals fonts de dades, el Col·legi de Registradors i el Consell General del Notariat. Però també s'hi inclouran les dades del Registre de Fundacions (tant l'estatal amb seu al Ministeri de Justícia, com les autonòmiques) i del Registre d'Associacions, dependent del Ministeri de l'Interior.

Pedro Galindo, director de l'Òrgan Centralitzat de Prevenció (OCP) del Consell General del Notariat, assegura que aquesta nova regulació “parteix de la nostra base de dades de titular real per complir amb la normativa comunitària amb vista a tenir un registre unificat, cosa que sempre és positiu, en un àmbit on la informació és la matèria primera” per lluitar contra el blanqueig.

Els registradors obtenen la informació sobre la titularitat real de les diferents empreses en el moment de la presentació dels comptes anuals, actualment els del 2020, mentre que els notaris aconsegueixen aquestes dades a través de les escriptures públiques de transmissió de participacions socials i per les actes de manifestació de titularitat real que s'han d'estendre a tot negoci jurídic formalitzat notarialment per una societat mercantil. Cal tenir en compte que encara que no es disposi del 25% de la propietat de les participacions, sí que pot ser considerat titular real a qui controla més del 50% de les societats interposades.

El vicedegà del Col·legi de Registradors, José Miguel Tabarés, considera que aquesta transposició de la directiva “és essencial per millorar la lluita contra el blanqueig”. Tot i això, el reial decret comet “un error en mantenir l'accés a les fonts de les quals es nodreix el registre central de titularitats reals” que porten els registradors. El més convenient seria permetre “exclusivament l'accés al registre central i queda complerta la diligència deguda dels subjectes obligats”.

Informació fiable

Davant la diferència de dades procedents de diversos registres, Llei de Prevenció de Blanqueig estableix que caldrà tenir en compte la més fiable i la més actual. Galindo assegura que la “identitat de naturalesa implica que, com que només existeix informació acreditada a la base de dades del Notariat, aquesta informació haurà de prevaldre sobre qualsevol altra”.

Per part seva, els registradors consideren que l'esborrany de reial decret ha de ser objecte d'una “millora tècnica per permetre que la informació del llibre registre de socis subministrada per l'administrador prevalgui si és posterior a altres informacions”, afirma Tabarés.

Cal tenir en compte que no només es pot blanquejar mitjançant una societat mercantil, sinó també mitjançant una cooperativa, partit polític o fundació. El representant dels notaris afirma que en aquests casos “tenim la informació de la titularitat real. No hi ha res al Registre Mercantil perquè no tenen obligació de dipositar comptes”.

Luis Manuel Rubí Blanc, advocat i membre de la Subcomissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals del Consell General de l'Advocacia Espanyola, destaca la importància de les mesures per a la desaparició pràctica de les denominades societats “anònimes” i que s'emmarquen dins d'una “ estratègia general que ve d'Europa i que no és cap altra que lluitar contra l'anonimat, prohibint l'obertura de comptes anònims, limitant molt l'ús d'instruments de pagament al portador o evitant les transaccions ocultes de moneda virtual”.

Tot i això, el sistema necessitaria corregir-se, segons Rubí, “per simplificar les obligacions de les societats i altres instruments de patrimoni. Cal reduir els costos regulatoris sense perdre eficàcia en relació amb la qualitat de la informació intercanviada”. A més, al reial decret s'hauria d'“haver aprofitat per regular la figura dels anomenats accionistes nominals o que protegeixen el propietari real”.

Accés lliure

Tota la informació del registre central estarà a disposició de les autoritats judicials i administratives competents, però sobretot del Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (Sepblac), que tindran accés gratuït i sense restricció per a les dades històriques.

Per a qualsevol ciutadà interessat a accedir al registre només es proporcionaran, després de pagar la taxa, les dades identificatives (incloent-hi el país de residència i nacionalitat) dels titulars reals d'una societat, fundació o associació. Aquest accés lliure dels ciutadans “pot permetre valorar aquesta circumstància abans de prendre decisions com contractar amb una empresa o amb una altra”, assegura Tabarés.

Les entitats obligades (bancs, auditors, advocats…), en el marc de la diligència deguda pel que fa al client, tindran accés a més dades del titular real per poder complir amb les seves obligacions en la lluita contra el blanqueig, però abonant la taxa corresponent .

Tot i que la pràctica equiparació dels lletrats amb les autoritats a l'accés a la informació del registre es valora positivament, l'única diferència, segons Rubí, és que els advocats “no podrem disposar de dades històriques, sinó només a informació actualitzada a la data de la consulta sobre titularitat real i haurem de suportar el corresponent aranzel”.

Cal tenir en compte que si aquesta informació pot exposar el titular real a un risc de frau, segrest, extorsió, assetjament o si és menor dedat o discapacitat, el responsable del registre podrà denegar motivadament laccés a aquestes dades.

El coneixement del titular real “beneficià la investigació del blanqueig i finançament del terrorisme en permetre saber qui controlen en últim extrem les societats o entitats jurídiques que operen en el trànsit mercantil”. A més, el sistema de control que es proposa és “preventiu”, afirma Rubí.

El Ministeri de Justícia gestionarà el Registre de Titularitats Reals, sent el seu director general de Seguretat Jurídica i Fe Pública l'encarregat i responsable del registre, que haurà d'informar les persones les dades personals de les quals es conservin al registre central per així complir amb la normativa europea sobre protecció de dades.

Pel que fa als paradisos fiscals i altres estats que impedeixen conèixer el propietari real d'una empresa, l'advocat recorda que la comunitat internacional assenyala aquests països com a “jurisdiccions de risc, de manera que els subjectes obligats haurem de prendre mesures addicionals de control per a verificar la titularitat real”.