El Covid-19 trastoca els plans de retribució variable
02/04/2020
El 45% de les companyies estima que el Covid-19 tindrà un impacte negatiu rellevant en el negoci durant els sis mesos vinents, el 28% creu que aquesta influència es seguirà notant un any més tard i el 12%, que els seus efectes duraran gairebé dos anys. És el que es desprèn de l'informe Implicacions de la compensació variable a Europa Occidental elaborat per la consultora Willis Towers Watson. És previsible que aquests resultats s'agreugin en les setmanes vinents, ja que les enquestes per a la realització de l'estudi van finalitzar el 10 de març, abans que la crisi del coronavirus esclatés del tot.
Les primeres reaccions no s'han fet esperar: ERTEs, acomiadaments o vacances forçoses. Això no obstant, els que es queden també poden veure amenaçat el seu salari. "La paga variable et permet reduir la despesa en personal quan els resultats són negatius sense necessitat d'acomiadar gent", explica el director de compensació executiva de Willis Towers Watson, Joan Guerrero. De moment, segons l'esmentat informe, el 46% dels ocupadors reconeix que els seus plans de prima per al 2020 s'han vist impactats per la crisi del Covid-19. D'aquest percentatge, la meitat assegura que no farà canvis, ja que usarà la part variable dels salaris per mitigar l'impacte negatiu de la crisi en el negoci. Una elecció que Guerrero considera arriscada: "Quan es torni a la normalitat caldrà fer un gran treball de recuperació; si no es té cap eina per motivar els empleats, tot serà més complicat".
Entre les empreses que sí que planegen fer canvis hi ha un ampli ventall de propostes, si bé el 50% encara no ha establert quines mesures durà a terme. "Ha coincidit en un moment en què s'acabaven de pagar els prima de l'any anterior i de fixar els nous objectius, però en una setmana s'ha vist que totes les projeccions eren paper mullat", explica Guerrero. La solució més habitual és retardar la fixació de metes un parell de mesos fins a saber amb més precisió com afectarà aquesta crisi a la companyia (22%). La resta es divideix entre reduir els objectius (11%), canviar les mètriques -per exemple, centrar-se més en la rendibilitat que en les vendes- (11%) o mantenir-les però amb discrecionalitat (11%). Aquesta última opció consisteix a no canviar formalment el que es demana, però explicar que la companyia va tenir en compte les circumstàncies excepcionals. Un mètode que, segons el director associat de recompenses de Willis Towers Watson, Jorge Estefania, no agrada a Europa perquè dóna la sensació de manca d'objectivitat. "Si el treballador no ha arribat però s'ha esforçat, se segueix concedint el prima. Realment és el sistema més just i es pot utilitzar tant per dalt com per baix", dóna suport.
Per als qui treballen amb plans de retribució variable basats en el rendiment a llarg termini es preveu un impacte menor: 63% assegura que no tindrà cap efecte, el 4% ha modificat els seus objectius i el 33% restant pronostica una certa commoció però no suficient per a variar les metes que exigeixen. Això es deu al fet que moltes empreses actualitzen anualment el seu pla a llarg termini, el que els dóna cert marge per reformular les seves previsions si veuen que no són factibles. En qualsevol cas, Guerrero remarca la importància de no mantenir objectius que són irrealitzables perquè es tindrà a una part de la plantilla -majoritàriament directius, ja que són els que compten amb una part més significativa de salari variable- desmotivada durant anys.
Via:Cinco Dias
Les primeres reaccions no s'han fet esperar: ERTEs, acomiadaments o vacances forçoses. Això no obstant, els que es queden també poden veure amenaçat el seu salari. "La paga variable et permet reduir la despesa en personal quan els resultats són negatius sense necessitat d'acomiadar gent", explica el director de compensació executiva de Willis Towers Watson, Joan Guerrero. De moment, segons l'esmentat informe, el 46% dels ocupadors reconeix que els seus plans de prima per al 2020 s'han vist impactats per la crisi del Covid-19. D'aquest percentatge, la meitat assegura que no farà canvis, ja que usarà la part variable dels salaris per mitigar l'impacte negatiu de la crisi en el negoci. Una elecció que Guerrero considera arriscada: "Quan es torni a la normalitat caldrà fer un gran treball de recuperació; si no es té cap eina per motivar els empleats, tot serà més complicat".
Entre les empreses que sí que planegen fer canvis hi ha un ampli ventall de propostes, si bé el 50% encara no ha establert quines mesures durà a terme. "Ha coincidit en un moment en què s'acabaven de pagar els prima de l'any anterior i de fixar els nous objectius, però en una setmana s'ha vist que totes les projeccions eren paper mullat", explica Guerrero. La solució més habitual és retardar la fixació de metes un parell de mesos fins a saber amb més precisió com afectarà aquesta crisi a la companyia (22%). La resta es divideix entre reduir els objectius (11%), canviar les mètriques -per exemple, centrar-se més en la rendibilitat que en les vendes- (11%) o mantenir-les però amb discrecionalitat (11%). Aquesta última opció consisteix a no canviar formalment el que es demana, però explicar que la companyia va tenir en compte les circumstàncies excepcionals. Un mètode que, segons el director associat de recompenses de Willis Towers Watson, Jorge Estefania, no agrada a Europa perquè dóna la sensació de manca d'objectivitat. "Si el treballador no ha arribat però s'ha esforçat, se segueix concedint el prima. Realment és el sistema més just i es pot utilitzar tant per dalt com per baix", dóna suport.
Per als qui treballen amb plans de retribució variable basats en el rendiment a llarg termini es preveu un impacte menor: 63% assegura que no tindrà cap efecte, el 4% ha modificat els seus objectius i el 33% restant pronostica una certa commoció però no suficient per a variar les metes que exigeixen. Això es deu al fet que moltes empreses actualitzen anualment el seu pla a llarg termini, el que els dóna cert marge per reformular les seves previsions si veuen que no són factibles. En qualsevol cas, Guerrero remarca la importància de no mantenir objectius que són irrealitzables perquè es tindrà a una part de la plantilla -majoritàriament directius, ja que són els que compten amb una part més significativa de salari variable- desmotivada durant anys.
Via:Cinco Dias