Demanar un certificat de deutes pendents no interromp el termini que té Hisenda per exigir-los

El Tribunal Economicoadministratiu Central ha establert, en una resolució recent, que la sol·licitud d'un certificat de deutes pendents per l'obligat tributari no interromp el termini de prescripció del dret de l'Administració a exigir-ne el pagament. Aquesta resolució afavoreix els interessos dels ciutadans ja que Hisenda no es pot excusar en aquesta comunicació per sumar més temps al període de requeriment del deute. El tribunal considera que no és un tràmit rellevant que pugui exigir la paralització de l'expedient.

La resolució, en definitiva, contradiu l'opinió del departament de recaptació de l'Agència Tributària, segons la qual “qui sap que no deu res, no demana res”.

Així, el tribunal nacional contravé el criteri del Tribunal Economicoadministratiu Regional d'Andalusia, partidari de reconèixer aquesta eficàcia interruptiva, i se suma a l'opinió del tribunal homòleg gallec, en sentit oposat. En definitiva, en aquest tipus d'expedients opera la prescripció malgrat emetre's aquests certificats. D'aquesta manera, es podria considerar el deute extint si transcorren els terminis legals (accediu al text de la resolució aquí ).

Criteris regionals oposats

La resolució unifica el criteri de dos tribunals autonòmics. En el cas andalús, els fets es remunten al gener del 2021, quan un ciutadà va sol·licitar un certificat acreditatiu dels seus deutes pendents amb Hisenda. Poc després, l'Agència Estatal d'Administració Tributària va emetre el corresponent certificat de deutes. El document va confirmar l?obligació de pagament d?una sèrie de dèbits, més els possibles interessos de demora.

El desembre del mateix any, l'obligat va instar la denominada baixa per prescripció. La normativa estipula un termini de quatre anys per “exigir el pagament dels deutes tributaris liquidats i autoliquidats” (article 66 de la Llei General Tributària). Després de diverses vicissituds, la seva sol·licitud va ser desestimada pel tribunal regional, amb seu a Granada.

La resolució autonòmica conclou que la sol·licitud del certificat “sí va tenir eficàcia interruptiva de la prescripció, ja que aquesta únicament pot tenir sentit per arribar al coneixement dels imports deguts”. Per a la sala andalusa, aquestes actuacions —sol·licitud i certificat— s'orienten directament al pagament del que cal.

Per contra, el Tribunal Economicoadministratiu de Galícia, en resolució de desembre de 2021, s'acull al text literal d'un certificat emès el 2019. La sol·licitud “no és una actuació fefaent de l'obligat tributari, conduent al pagament o l'extinció de el deute tributari”, opina. Per contra, "és només una sol·licitud informativa que no implica cap actuació conduent al pagament o extinció del deute".

A la fase d'unificació dels dos criteris, la directora del departament de gestió de l'Agència Tributària, així com la directora general de tributs del Ministeri d'Hisenda, van formular al·legacions dispars sobre la naturalesa de la sol·licitud, l'emissió i la notificació del certificat. Arribats tots dos informes al tribunal estatal, aquest opta per reconèixer el caràcter merament informatiu d'aquestes actuacions.

Eficàcia interruptiva

La resolució nacional estableix que la sol·licitud del certificat, així com la consegüent emissió i notificació del mateix, no constitueixen actes amb eficàcia interruptiva de la prescripció del dret de l'Administració per exigir el pagament dels deutes tributaris.

Per fonamentar la seva decisió, la sala estudia les causes que permeten la interrupció de la prescripció, i en particular qualsevol acció de l'Administració tributària, realitzada amb coneixement formal de l'obligat tributari, dirigida de manera efectiva a la recaptació del deute tributari. S'uneix a aquest motiu la pròpia “actuació fefaent de l'obligat conduent al pagament oa l'extinció del deute”.

El tribunal, en definitiva, contradiu l'opinió del departament de recaptació de l'Agència Tributària, segons la qual “qui sap que no deu res, no demana res”. D'acord amb aquesta oficina, la sol·licitud del certificat “constitueix un acte de reconeixement del deute”. L'òrgan nacional s'oposa frontalment a aquesta interpretació. Per això, posa com a exemple qualsevol sol·licitud presentada per acreditar, precisament, l'absència de cap deute.

Quant a l'acte de "notificació a l'interessat del certificat de deutes", tampoc no es considera capaç d'interrompre la prescripció, atès que l'emissió del document, pel seu caràcter informatiu, "no impel·leix l'obligat tributari a pagar cap deute", conclou la sala.

Via Cinco Dias