Dèficit de jutges i fiscals en una Justícia desbordada

Espanya té 11,5 jutges per cada cent mil habitants enfront dels 17,7 de mitjana europea. Pel que fa als fiscals, hi ha 5,2 pel mateix nombre de persones, mentre que la mitjana està en 11,25. Així es desprèn de l'informe de la Comissió Europea per l'Eficàcia de la Justícia de 2020.

Es tracta d'unes dades que contrasten amb els de Portugal, per exemple, que té 19,3 jutges i 13,5 fiscals per cada cent mil habitants, o amb els d'Alemanya, on hi ha 24,5 jutges i 7,1 fiscals. En situació semblant a la nostra està Itàlia, que té 11,6 jutges i 3,7 fiscals, i França, que disposa de 10,9 jutges i 3 fiscals.

Malgrat que Espanya té un dèficit evident en el nombre d'aquests servidors públics, està per sobre de la mitjana europea en la quantitat de plets que enfronten a ciutadans i empreses en primera instància. La mitjana se situa en 2,2 litigis per cada cent habitants, si bé Espanya té 2,7, segons dades de la Comissió Europea. França es troba dins dels límits i Itàlia té 2,6 causes. Només l'any de la pandèmia van entrar més de cinc milions i mig d'assumptes en els òrgans judicials nacionals, dels que han de conèixer els poc més de cinc mil jutges que hi ha en total, com reflecteixen les xifres de l'Poder Judicial.

Aquesta situació explica que els tribunals s'enfrontin a problemes d ' "eficiència, condicionada per uns procediments judicials cada vegada més llargs", en paraules de la Comissió Europea a l'valorar la situació de l'Estat de Dret d'Espanya l'any passat. El càlcul és senzill: "Si tens molts assumptes i pocs jutges, es retarda la solució que dóna el jutjat. I una Justícia lenta s'allunya de la idea de Justícia ", argumenta Judge The Zipper, un conegut magistrat a la xarxa social Twitter.

Assenyalament en 2024

A tall d'exemple, al juny es va fer popular la decisió d'una lletrada de l'administració de justícia, que va avançar un procediment urgent per acomiadament fixat per 2024 a quan quedés "forat a l'agenda". El treballador tenia por de no poder cobrar la indemnització passats tres anys des l'assenyalament perquè l'empresa ja havia estat declarada en concurs de creditors.

Lamentablement, aquest cas no és una excepció. "El temps de tramitació dels assumptes civils, mercantils i administratius en primera instància ha anat en augment des de 2016. És especialment llarg en els assumptes civils i mercantils davant del Tribunal Suprem, on supera els 600 dies. A més, està disminuint la taxa de resolució. El nombre d'assumptes que entren en el sistema judicial és més gran que el nombre d'assumptes que es resolen, de manera que es generen retards, i aquest fenomen va en augment ", adverteix la Comissió Europea en el seu informe.

Tot i que els jutges afirmen que els agradaria "dedicar-li a cada assumpte el temps necessari" perquè la decisió final sigui la millor de les possibles, a la pràctica han de fer "malabars", diu el magistrat Judge The Zipper. Com a resultat, de vegades li lliuren als ciutadans "un esbós" en lloc d ' "un dibuix".

Justícia a dues velocitats

Luisa María Gómez Garrido, presidenta de la Sala Social de l'Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa, explica que el dèficit de jutges i fiscals té "efectes pràctics" en la vida de les persones. Segons una enquesta del mes de maig de Metroscopia per al Poder Judicial, el 72% dels consultats considera que la justícia és lenta i el 79% que no compta amb els recursos necessaris per actuar amb eficàcia i rapidesa.

La magistrada afegeix que la dotació de la planta judicial a Espanya és "dramàtica", però no només en comparació amb els països de la Unió Europea, també entre comunitats autònomes.

Així, per exemple, Astúries era el territori amb la millor ràtio de jutges per habitant (14,5), mentre que l'últim lloc l'ocupava Castella-la Manxa (9,4), segons un informe de l'Poder Judicial de 2019. " no hi ha res més desesperant que necessitar 20 places i que et donin a tres ", diu la magistrada, que també és membre nat de la Sala de Govern de l'alt tribunal manxec.

Això ha donat lloc al que es coneix com justícia a dues velocitats, com va recollir una enquesta de Sigma Dos per al Poder Judicial a 2015. En ella, nou de cada deu jutges ja afirmaven que els mitjans amb què comptaven eren "diferents" depenent de les comunitats autònomes en què estiguessin destinats. "És una opinió unànime", emfatitza l'estudi.

A més, la "cultura jurídica" espanyola, que tendeix a la "litigiositat", és un altre dels factors que influeixen en l'obstrucció dels jutjats, explica Gómez Garrido. Per això, en lloc d'interposar en primer lloc una demanda, la magistrada valora la possibilitat de solucionar els conflictes a través de vies alternatives com la mediació, prevista a la llei per a assumptes civils i mercantils des de 2012; l'arbitratge, des de 2003; o la conciliació, característica de l'procediment laboral.

Tot i la situació de col·lapse en què viuen instal·lats els jutjats i tribunals, Espanya és un dels països que més diners ha invertit en Justícia en els últims anys. En concret, ha destinat 78,70 euros per habitant enfront de la mitjana europea d'40,79 euros, d'acord amb l'informe per l'Eficàcia de la Justícia. Una situació que pot semblar contradictòria, però que té el seu origen en "l'estructura arcaica" de el sistema, explica Fernando Germán Benítez, delegat de Medi Ambient de la Fiscalia de Màlaga. "La Justícia arrossega un retard endèmic que motiva que la gestió dels recursos sigui ineficient".

Administració abandonada

El fiscal apunta que el procés penal és un dels coladors pels que s'escapa els diners. En concret, crida l'atenció sobre les penes imposades per sentència ferma, que de vegades prescriuen per no executar-se en termini després de totes les despeses que suposa la investigació i l'enjudiciament. També convida a repensar el model actual on un jutge instrueix i un altre jutja per un on sigui el fiscal qui s'ocupi de la investigació amb el suport d'un jutge, encarregat d'autoritzar les actuacions que així ho requereixin. "Un model d'aquest tipus agilitaria el procediment penal i optimitzaria recursos", sosté. Una modificació que també destaca la Comissió Europea en el seu informe.

"Sortim d'una Administració de Justícia molt abandonada. S'han succeït governs de diferent signe sense una continuïtat "en els projectes," sense un model clar del que es vol fer ", diu el delegat de Medi Ambient de la Fiscalia de Màlaga. Per això, cal que les "forces polítiques" es posin d'una vegada d ' "acord" per poder "avançar".